El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS) es va reunir dissabte per analitzar, entre altres temes, el cas Meritxell Mateu i les últimes informacions aparegudes sobre els ministres Xavier Espot i Jordi Alcobé i les presumptes retirades de fons que haurien fet dels seus comptes a BPA els dies previs a la publicació de la nota del FinCEN i la intervenció de l’entitat –de les quals Espot en va donar explicacions divendres.
El conseller general del partit, Pere López, no va amagar en dita reunió la «preocupació» que generen aquestes notícies i la «decepció» amb «el paper de DA» que «només dóna la informació quan aquesta ha sortit als mitjans o quan ja hi ha proves irrefutables», fet que evidencia que «no estan a l’altura del que demana el país».
El parlamentari va lamentar «la voluntat manifesta de no ser transparents» i el fet que «no sabem què més ens espera demà. Un exemple clar és la informació apareguda sobre els ministres Espot i Alcobé». A més, va recordar que a la comissió especial «es va preguntar sobre aquests fets i sempre van ser negats». Per tant, «estem tan sorpresos com els ciutadans que ho han llegit». Al mateix temps, va advertir que «en farem un seguiment concret».
López va reclamar a DA que «siguin manifestament transparents» i que «deixin de fer mal a la imatge del país». En aquest sentit, va apuntar que «la continuïtat d’escàndols permanent i la manca d’una reacció contundent per part del partit els perjudica a ells, però sobretot al país i a la confiança dels ciutadans».
Pacte d’Estat sobre sanitat / El comitè directiu del PS també va analitzar la proposta de pacte d’Estat per la reforma sanitària feta des del Govern i des de Demòcrates per Andorra (DA) i va acordar, per ara, refusar-la sense que, en cap cas, això vulgui dir «que ens posem d’esquena» a treballar.
Al contrari, el president del PS, Vicenç Alay, va deixar clara «la sensibilitat» del PS en aquesta matèria i que «estem oberts al diàleg i a la presa de decisions que ens impliquin en aquest tema» però va argumentar que «un pacte d’Estat va més enllà», ja que «pressuposa models que no sembla que, ara, DA tingui prou treballats».
El president de la formació socialdemòcrata va avançar que «estem oberts a col·laborar». Al mateix temps, però, va reclamar al Govern «que faci el que ha de fer», i va indicar que hi ha coses «a què estan obligats per mínima que sigui la sensibilitat que tinguin en la matèria».
Congrés / El PS celebrarà el proper 26 de novembre un congrés amb la voluntat d’abordar aspectes programàtics «de gran rellevància», segons va detallar el mateix partit. La jornada es composarà de cinc ponències ja acordades –a l’espera d’aquelles que puguin presentar els militants a títol particular– i abordaran assumptes com la nacionalitat, el sistema electoral, el model de competències comunals, el model econòmic i la reforma dels estatuts de la formació per fer-la més oberta a la ciutadania.
Així, hi haurà una reflexió entorn de la nacionalitat i, en especial, la possibilitat de tenir o no doble passaport. Al respecte, Alay va avançar que el text proposarà «un replantejament» de la qüestió. En aquest sentit, va recordar la «sensibilitat» tradicional d’Andorra amb aquest tema, però va defensar que «plantejar-ho als anys 40 o 50 no és el mateix que fer-ho ara». També va explicar que «s’ha creat una situació de fet en la qual molts ciutadans andorrans tenen doble nacionalitat», el que comporta «problemes d’inseguretat jurídica».
Tanmateix, Alay va advertir que, vistos els informes sol·licitats, és una «irregularitat manifesta i hi ha qui arriba a plantejar que es podrien denunciar unes eleccions pel fet que hi hagi gent votant tenint el doble passaport». Alay també va desgranar un altre inconvenient de l’actual normativa; «Molts residents que podrien demanar la nacionalitat no ho fan per no veure’s limitats a perdre la d’origen». Això, va lamentar, «els empobreix a ells i ens empobreix com a país».
Una segona ponència versarà sobre el règim electoral. «Ja hem dit que moltes vegades que no hi estem d’acord perquè el doble vessant de territori i població té uns biaixos que entenem que cal corregir», va destacar Alay. Per això, «ens el replantegem» i la idea és «tancar unes propostes per poder presentar a la ciutadania».
La mateixa intenció es té amb el model de competències comunals o l’econòmic, que conformen la tercera i quarta ponència. Amb la cinquena, es vol impulsar una modificació dels estatuts amb la voluntat de fer-lo «més obert» a la ciutadania. Entre altres detalls es vol «plasmar negre sobre blanc» en aquest document el procés de primàries que, va recordar Alay.
