La banca també ha començat a sentir els símptomes d’aquesta tendència. «El nombre d’operacions hipotecàries fetes durant els quatre primers mesos del 2017 s’ha incrementat un 29% respecte al mateix període del 2016», destaca Xavier Riestra, director de Banca Comercial de MoraBanc. En aquest mateix context, Riestra exposa que hi ha més tendència a comprar habitatges arran que «els tipus d’interès són baixos i la pujada dels preus del lloguer, i en el cas de MoraBanc, la predisposició que tenim per oferir finançament, gràcies als bons nivells de liquiditat i solvència que tenim».
Així mateix, assenyala que també s’ha incrementat el nombre d’hipoteques d’interès fix. «Una de cada quatre hipoteques contractades en els primers quatre mesos del 2017 és d’aquesta tipologia. Abans això no era així i les hipoteques fixes eren testimonials, gairebé inexistents», indica Riestra.
Des de les immobiliàries asseguren que el parc de lloguer de pisos és escàs, especialment, en les parròquies centrals. En aquest sentit, indiquen que tenen fins i tot llista d’espera de persones que volen llogar pisos. «Hi ha més demanda que oferta», subratlla Lluís Quintana, de la immobiliària Eurofinques. Això, explica, és perquè no es construeixen pisos nous a Andorra la Vella o Escaldes-Engordany. A més, afegeix, que hi ha poca mobilitat perquè la gent que té un pis de lloguer no es vol canviar, precisament, per la manca d’oferta en el mercat. Des de Rols Immobiliària manifesten que l’escassetat de pisos a les parròquies centrals és perquè tothom vol viure en elles i tenir la feina o els serveis a prop de casa.
Tant la immobiliària Gaudí com And.Immo argumenten que la falta de pisos també està relacionada amb l’increment del nombre de societats. De fet, segons dades del Departament d’Estadística, el 2016 es van crear un total de 452 nous negocis. En aquest context, s’han donat dues inèrcies. Per una banda, que hi hagi persones que han llogat pisos que com a mínim tenen dues habitacions, en una de les quals instal·len la societat. Per un altre costat, que empreses estrangeres hagin obert seus al país i, per tant, hagin vingut nous treballadors de fora al Principat. Ambdues qüestions han comportat que s’hagi incrementat la demanda de pisos de lloguer, ja que en un primer moment aposten per aquesta modalitat per veure com els hi va el nou negoci o la nova vida.
L’Ester va arribar fa tres anys a Andorra i llavors no va tenir problema per trobar pis de lloguer, però ara es volia canviar i es va adonar que li sortia pràcticament igual «la quota de lloguer que la de compra». És per aquest motiu que, finalment, ha apostat per demanar una hipoteca i comprar un pis. «El preu del lloguer del pis és abusiu» destaca.
Un pis de venda a Escaldes val un 44% més que a Canillo / Escaldes-Engordany és la parròquia on el metre quadrat del pis destinat a la venda és més car, i a Canillo, el més barat, segons un estudi de la immobiliària Habitaclia, que ha elaborat segons els anuncis que rep. En aquest context, el mes de maig el metre quadrat a Escaldes-Engordany es va situar en una mitjana de 4.521,42 euros i a Canillo en uns 2.548,70 euros. Això suposa que un pis a la parròquia central és un 44% més car que a Canillo. Després d’Escaldes-Engordany, la parròquia on el preu del pis és més alt és Andorra la Vella on costa una mitjana de 4.131 euros el m2, seguida de la Massana (uns 3.911 euros el m2)), Ordino (2.900 euros el m2), Sant Julià (2.827 euros el m2) i Encamp (prop de 2.660 euros el m2).