Tot i que ja fa quatre anys que l’equip d’Antoni Martí endegava el procés pel que es recordarà la seva primera legislatura al capdavant del Govern, l’obertura econòmica d’Andorra, els empresaris encara han de suportar llargues i feixugues diligències burocràtiques a l’hora de gestionar els seus negocis. Més preocupant és, però, tal com es denuncia des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), el fet que un inversor estranger es vegi abocat a una tramitació de dos mesos de durada per dur la seva activitat al país. Tot plegat porta al sector a exigir a l’Executiu una adequació de la maquinària interna de l’Administració als temps de modernització i canvi de paradigma.
A més de millores per adaptar l’engranatge de tramitacions institucionals a la realitat internacional, els empresaris veuen inadmissible que es plantegi tan sols la hipòtesi d’apujar els impostos quan encara no fa ni un lustre que les fronteres andorranes s’obrien a la globalització del mercat. Fa extensiu el temor a una apujada de les contribucions el president de la Confederació, Xavier Altimir, tot apuntant la «inseguretat jurídica» que s’entendria des de l’exterior d’un canvi del paradigma impositiu en un termini de temps tan curt. Per evitar-ho, torna a aconsellar millores en la maquinària de funcionament que haurien de cercar en aquest cas, primordial i urgentment, una optimització de l’ús dels recursos estatals.
Més temps/ Altimir reconeix que des que l’obertura econòmica s’iniciava el 2012, l’Executiu ha avançat en molts dels aspectes en què calia progressar per afavorir l’arribada d’empreses foranes. No obstant això, assegura, cal encara treballar en molts punts: la necessitat d’agilitat i d’oferir un marc jurídic i fiscal interessant però estable, els primordials.
El representant dels empresaris, malgrat la proposició de millores, és pessimista amb el procés d’obertura econòmica, però amb matisos: està convençut que triomfarà, tot i que no en el període de temps que s’esperava. Per a l’èxit caldrà, opina, aplicar canvis. Unes modificacions que no només passen per l’entramat empresarial sinó que van més enllà: cal replantejar l’ús i distribució de recursos estatals perquè el «no creixement» en què s’ha instal·lat Andorra esdevingui en el repunt del PIB.
