El cost anual de la línia circular (LC) era de 450.000 euros a l’any. Es tractava d’un “cost molt superior al de la resta de línies, especialment si es té en compte que l’LC representa únicament el 2% de la demanda total del servei (i aproximadament l’1% si es consideren només els usuaris que en feien ús per la seva funcionalitat específica)”, i, per tant, “la línia circular es confirmava com la menys eficient des del punt de vista econòmic i operatiu”, justifica el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné a la bateria de preguntes formulades per la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché.
Davant aquestes dades i del fet que amb la reconfiguració de les línies de transport moltes de les parades que feia l’LC poden ser cobertes per altres línies, l’executiu justifica la supressió de la línia circular i argumenta que és una decisió que “s’ha adoptat amb l’objectiu de millorar l’eficiència, l’equitat en la cobertura i la sostenibilitat del sistema de transport públic nacional, garantint alternatives adequades per als usuaris que feien ús d’aquesta línia i, alhora, prioritzant la cobertura d’un servei nacional respecte a la cobertura d’un servei local i de proximitat, més propi d’una funció parroquial”.
En aquest sentit, especifica que “la majoria dels seus trajectes es poden fer amb altres línies nacionals amb una petita caminada addicional, com passa i ha passat en altres línies”. Més concretament segons les dades facilitades, gairebé el 40% dels trajectes efectuats amb l’LC podrien fer-se amb altres línies nacionals, amb un màxim de dos minuts (150 metres) caminant en alguns casos; a més dels 300 desplaçaments diaris de mitjana registrats a la línia LC, només uns 180 responien “realment a la funcionalitat pròpia de la línia; és a dir, a usuaris que es beneficien de parades i recorreguts específics no compartits amb altres línies”. La resta, uns 120 viatgers, “podrien fer el desplaçament indistintament amb qualsevol altra línia”. Altrament, es posa en relleu que una part significativa dels viatges corresponien a recorreguts “molt curts, fàcilment assumibles a peu, que no s’ajusten als objectius de cobertura territorial del transport nacional”. Una altra dada a tenir en compte és que la capacitat mitjana dels autobusos que disposava la línia LC es situava en unes 30 places per vehicle, que representa una oferta de 930 palces al dia.
Des de la secretaria d’Estat de Transports i Mobilitat es defensa que amb la nova configuració del transport públic “s’han millorat les freqüències i la cobertura en zones que fins ara disposaven d’una oferta limitada” i posa com a exemple Engolasters i l’Obac.
Segons la resposta a les preguntes formulades per Aché, la línia LC va registrar una mitjana d’uns 300 viatges diaris entre gener i juny del 2025 amb un perfil de viatger que en el 74% dels casos tenia la targeta de resident, un 17% la Magna, un 3% la de discapacitat; un 3% el bus jove i altre 3% eren abonaments no subvencionables. Un 71% tenien menys de 60 anys; un 14,5% entre 61 i 70 anys; un 12,5% entre 71 i 80 anys i un 2% més de 80 anys.
Pel que fa a les línies comunal, des de l’Executiu es destaca que les actuals línies del comú d’Escaldes-Engordany tenen connexions que “resulten més eficients que l’antiga línia circular” i posa un exemple: el trajecte entre la plaça Santa Anna i la zona de l’Obac o el carrer de la Unió es cobreix en cinc minuts amb el servei comunal, “mentre que amb l’LC podia arribar fins als 28 minuts”. Forné afegeix que amb “la creació de la línia interparroquial compartida entre els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, el recorregut de l’LC queda totalment cobert”. “La funció principal de l’LC quedarà integrada i assumida per la nova línia interparroquial, que oferirà un servei local de proximitat i una cobertura territorial més àmplia i eficient”, conclou. I també reivindica que es fa un seguiment “diari del servei” i es revisen les incidències “contínuament” per tal d’introduir els ajustos que siguin necessaris.
En paral·lel, la Secretaria d’Estat de Transports i Mobilitat recorda que es fa un seguiment diari tant de l’oferta com de la demanda del servei i que s’analitzen les incidències reportades pels usuaris i pels comuns. Aquest procés ha permès introduir alguns ajustos concrets arran de les aportacions recollides en reunions amb col·lectius i veïns de les zones afectades. Entre les modificacions aplicades, destaca el canvi de recorregut de la L3 en sentit baixada per atendre la petició d’un ciutadà de Soldeu amb mobilitat reduïda, de manera que ara l’autobús opera per la parada 5018 – El Fener. També s’ha activat la parada 733 – La Grau per a la L2 amb la voluntat d’oferir un millor servei al col·lectiu de gent gran després de la supressió de l’LC. Aquesta adaptació permet disposar fins a quatre serveis per hora i facilita diverses connexions amb altres línies nacionals amb un recorregut a peu d’uns cinc minuts.
