El Servei de Joventut i Participació Ciutadana del Comú d’Andorra la Vella ha impulsat aquest estiu una programació d’activitats per a adolescents amb un format consolidat i orientat a fomentar l’autonomia, la implicació i el sentit de responsabilitat dels joves. Segons ha explicat a EL PERIÒDIC la cap del servei, Patty Bafino, es tracta d’una proposta que busca molt més que l’entreteniment: “Volem oferir oportunitats educatives perquè guanyin autonomia i es desenvolupin com a ciutadans crítics i responsables”.
La programació s’articula en activitats fixes setmanals i altres de caràcter més puntual. Cada dilluns, els joves poden participar en les brigades joves, on col·laboren en tasques de manteniment i millora de camins i espais naturals de la parròquia. Els dimarts es dediquen a activitats aquàtiques, amb sortides a la piscina que es complementen amb un dinar conjunt que els mateixos joves preparen prèviament a la cuina d’El Rusc.
Dimecres també tenen l’oportunitat de treballar en un hort compartit amb la gent gran dels horts de Coloma. “Aprenen a utilitzar eines, coneixen millor l’entorn i el fan seu”, afirma Bafino, qui destaca el valor de l’experiència com a servei a la comunitat. Finalment els dijous és el dia dedicat als esports alternatius, com ara vies ferrades, barranquisme, karting o acrobàcies aèries. També s’hi inclouen sortides de muntanya de diversos dies, com la recent excursió de quatre jornades al Parc Natural del Comapedrosa.
La participació varia segons l’activitat, amb entre quatre i sis joves implicats a les brigades o a l’hort, mentre que les sessions de piscina poden aplegar entre 15 i 20 participants. “És un format que funciona molt bé. Ja el vam implementar l’any passat i estem molt contents amb els resultats”, explica Bafino, qui remarca que el model es basa en la implicació directa dels joves: “No són només beneficiaris, sinó agents actius que decideixen i participen”.
Una de les eines fonamentals per fomentar aquesta implicació és l’assemblea mensual del Rusc, a través de la qual es consensuen les activitats amb els adolescents. “El programa s’elabora amb ells. Des del maig han fet propostes, com la ruta de quatre dies, que va sorgir a partir de l’experiència d’altres sortides anteriors”, detalla. Aquesta metodologia participativa també s’estén a la coordinació amb entitats i professionals externs, com clubs esportius o empreses, per tal de donar continuïtat a les inquietuds dels joves i facilitar que es vinculin amb el teixit associatiu del país.
Una de les novetats destacades és el programa de premonitors, adreçat a adolescents d’entre 15 i 16 anys que volen assumir rols de major responsabilitat. “L’octubre passat vam fer una formació amb la Fundació Pere Tarrés i aquest estiu ja tenim entre sis i vuit premonitors en actiu”, explica Bafino. Aquests joves donen suport a les activitats d’estiu i es preparen per, en un futur, assumir tasques de monitoratge. “Això els dona molta satisfacció personal i fomenta un vincle més sòlid amb el servei”, afegeix.
Des del servei, es posa un èmfasi especial en l’acompanyament a les famílies per ajudar-les a respectar l’autonomia dels adolescents. “Molts pares volen apuntar els fills a totes les activitats, però cal que els joves decideixin. Ja no són infants i han de començar a gestionar el seu temps”, destaca Bafino, tot subratllant que aquesta responsabilització també és una eina educativa. Les activitats es mantenen durant tot l’estiu, tant al juliol com a l’agost, i al setembre es farà una valoració global del conjunt del programa. No obstant això, el treball no s’atura: a l’agost ja es planifiquen les activitats per Tots Sants, sempre a partir de les assemblees amb els joves.
La voluntat del servei és enfortir progressivament aquest model participatiu i educatiu. Tot i que el col·lectiu adolescent pot ser difícil de mobilitzar, l’objectiu és garantir que aquells que mostren interès tinguin les eines i les oportunitats per créixer. “Potser només una minoria vol implicar-se més, però cal donar-los resposta, perquè si no la motivació es perd”, conclou Bafino, qui veu en l’exemple del model d’Aina una referència vàlida: “Si de 300 participants n’hi ha 40 que volen ser monitors, és un èxit. Amb això treballem: mantenir el vincle i crear una cantera compromesa i activa”.
