Les estadístiques confirmen el tòpic que sovint escoltem entre familiars i amics: els autònoms no es poden permetre agafar la baixa laboral. Les dades facilitades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) indiquen que els treballadors per compte propi agafen menys de la meitat de baixes que els assalariats quan estan malalts. En el cas d’accident laboral, els treballadors per compte aliè agafen la baixa el triple que els autònoms. Més concretament, el recull de dades fins el mes de maig exposen que el percentatge d’empleats que van estar aturats de manera temporal ja sigui per malaltia o per accident se situa en una mitjana del 6,7%; és a dir, que gairebé set de cada 100 assalariats va agafar la baixa ja sigui uns dies o tot el mes. En el cas dels autònoms, la xifra percentual es redueix al 2,9%.
Desglossat, per malaltia, 5,4 de cada 100 assalariats agafen la baixa, mentre que per compte propi només ho fan 2,5 de cada 100. En el cas d’accident, un 1,3% dels empleats deixa de treballar temporalment davant d’un 0,4% dels autònoms. O el que és el mateix, només un treballador per compte propi agafa la baixa per accident per cada tres assalariats que ho fan.
En el cas dels accidents laborals, el sector que té una mitjana de dies de baixa més elevada és el d’activitats sanitàries i veterinàries amb 62 dies que corresponen a un total de 494 accidents, seguit de l’educació amb 61 jornades i només vuit incidents i el treball domèstic a la comunitat amb 55 dies només quatre accidents.
L’opinió dels autònoms / Una tendència que no ha variat gaire des del 2011, quan el Principat comença a disposar d’aquesta informació, i que avalen diverses persones que han decidit emprendre un negoci per compte propi. És el cas, per exemple, de l’Eva Morales, que deixar clar que fins ara «mai he agafat la baixa», ja que «encara que estigui malalta he d’anar a treballar perquè sinó no puc pagar totes les despeses». En aquest sentit, recorda que no només cal pagar la quota d’autònoms que supera els 400 euros si no disposes de cap bonificació, sinó que «també cal comptar lloguer, llum, internet i un comptable que t’ajudi amb la paperassa, que és molta i molt densa». «O et trobes molt malament o no et pots permetre no anar a treballar», assegura. Molt descontenta amb la situació dels autònoms, Morales apunta que «no entenc com la gent no es manifesta més perquè les condicions són realment abusives, de les pitjors de tot Europa».
Perquè les condicions millorin, l’emprenedora proposa que «com a mínim no s’hagués de pagar la quota d’autònoms i que t’assegurin el sou mínim», ja que, sense aquestes ajudes, sentencia, «o tens un coixinet guardat per imprevistos o no tens dret a posar-te malalt».
Una opinió que comparteix l’Erik Arteaga, un jove de 27 anys que fa menys d’un any que ha decidit embrancar-se amb el món dels autònoms. En el seu cas té molt integrat que «si no treballo, no cobro, tan si estic malalt com si faig vacances», per la qual cosa «únicament agafes la baixa si no tens més remei però per poc que puguis vas a treballar». Per millorar la situació, Arteaga proposa que s’atorguin més ajudes econòmiques als emprenedors quan engeguen un projecte i que una vegada a l’any els autònoms tinguin la possibilitat de pagar una versió reduïda de la quota mensual en concepte de vacances. D’aquesta manera, diu, «el que perds per un costat, ho guanyes per l’altre, ja que no ingressaries perquè no treballaries durant uns dies però tampoc pagaries tant».
El SAT exigeix a la CASS estadístiques més «precises» per poder actuar en conseqüència
En aquest sentit, Fornieles no entén perquè hi ha tanta diferència entre les baixes que agafa un autònom i les que agafa un assalariat perquè diu que «també hi ha grans empresaris que són autònoms i aquests sí que es poden permetre agafar la baixa». En canvi, deixa clar, «hi ha treballadors que amb el que et descompten del sou per estar de baixa per malaltia no es poden permetre no anar a treballar».
