Que les persones que ingressen a viure al país per buscar oportunitats, i més les que provenen de tercers Estats, estan subjectes a treballar en condicions certament compromeses i inestables ja no és secret per a ningú. De fet, no és menys del que fa mesos que reclama l’associació d’Argentinos en Andorra, i de la mà del seu president, Marcelo Ponce, donant difusió i veu a les persones víctimes de contractes de treball fraudulents i estafes que posen en perill, no només la seva breu o llarga estada al país, sinó també la dels seus familiars, parelles o fills. Cal recordar, en aquest sentit, que en les darreres setmanes han sigut així cinc els argentins i tres els peruans que han contrastat i posat en evidència públicament aquesta situació.
A més, un dels problemes més rellevants que pateixen molts d’aquests extracomunitaris és el fet d’haver de treballar en negre, és a dir, cobrar diners que resten fora del cens d’activitats econòmiques oficials. És per aquest motiu que Ponce ha posat en alerta la necessitat de refermar, “de forma contundent”, els controls i inspeccions per part dels diferents departaments de Treball i Ocupació. Altrament, la garantia de poder comptar amb un sostre en què dormir és un altre punt de discussió que fan creure moltes empreses i que passats uns dies, els seus sol·licitants s’adonen que no tenen perquè “ja han acabat el període de prova”, el qual els deixa, a molts d’ells, tirats al carrer.
Una tasca, lògicament, no fàcil d’executar tenint en compte que les lleis i regulacions que dicta el ministeri d’Economia, Treball i Habitatge resten “insuficients” a la vista de moltes d’aquestes persones, les quals es veuen obligades (que no vol dir que totes ho facin) a intentar denunciar als seus contractants. Analitzant per sectors, un dels més demandants està sent el de la construcció, qui necessita d’un gran personal, i més en el context edificable en el que es troba actualment el Principat.
Sobre aquesta qüestió té molt a dir el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, qui en les últimes compareixences del Consell Econòmic i Social ja va estipular que “no es podia portar a més persones desplaçades” si aquestes havien de viure en unes “condicions deplorables i sense garantia de mantenir els seus drets laborals”. Una vulneració que ha convertit el que era abans (ho hauria de ser) un país d’oportunitats, en “una Andorra que s’aprofita de la gent” que arriba amb necessitat d’ocupació per omplir així la seva nevera. “Cada dia són més els espanyols, francesos i portuguesos que marxen d’aquí en veure la situació que hi ha”, ha asseverat el secretari de l’USdA.
Una problemàtica que ha desencadenat en la marxa de gran part de la mà d’obra qualificada del país, la qual per a Ubach és “cada vegada més inexistent perquè resulta inviable viure ara dignament al Principat”, i se substitueix, a canvi, per una “mà d’obra barata”. També pondera que des de la Unió Sindical són “plenament conscients” dels casos exposats pels treballadors que denuncia Ponce, tot i no poder concretar el nombre exacte dels mateixos perquè “resulta impossible” i menys sense dades oficials. “El trist és que hi hagi empresaris a Andorra, que no em refereixo a tots, que s’aprofitin de les necessitats d’aquestes persones, les quals tampoc s’atreveixen a denunciar les situacions viscudes per una por evident”.
Principi que també es va plasmar, com recorda el portaveu de l’USdA, amb els pisos de lloguer: “És com la taca d’oli del lloguer de pisos. Era un principi que van ser quatre els que van començar a promulgar, llogant els seus espais a 1.500 euros i ara en són completament la majoria”. Fet que demostra que totes aquestes males pràctiques creen aquest efecte crida, i que la resposta a la greu crisi de l’habitatge, segons Ubach, només passa per acabar, d’una banda, amb les polítiques de Demòcrates per Andorra que fomenten “únicament l’especulació immobiliària”, i de l’altra, fixar un preu màxim per a tots els lloguers i establir un registre de propietat que garanteixi el dret a l’habitatge digne.
