Xavier Jordana Advocats, representant de la família Cierco, ha proposat la creació d’una llei d’amnistia com a solució legislativa per al cas BPA. Segons Jordana, aquesta mesura seria clau per assolir la pau i la reconciliació social, a més de reparar els danys desproporcionats provocats durant una dècada de tensions que ha saturat el sistema judicial i afectat greument els 25 treballadors del banc implicats. “L’única manera de resoldre-ho és mitjançant una llei d’amnistia pel bé general de tothom”, ha afirmat l’advocat.
Jordana ha subratllay que la proposta no té com a finalitat atorgar immunitat a la família Cierco. Tot i compartir la decisió d’intervenir el banc el 2015, assenyala que els problemes actuals sorgeixen de mesures posteriors excessives. A més, critica que la Fiscalia s’hagi centrat en investigar els empleats i directius sense proves contundents, mentre altres aspectes rellevants han estat ignorats. “Cal recordar que en aquestes operacions van intervenir 250 bancs en alguns casos i 150 en altres. I és important destacar que, a nivell mundial, no hi ha cap altre banc ni cap altre empleat o directiu implicat o processat. A Andorra, però, sí, i és l’únic”, ha denunciat.
Durant la intervenció, l’advocada Sònia Puig ha diferenciat clarament entre amnistia i indult. Mentre que l’indult requereix una sentència definitiva i és una prerrogativa personal dels Coprínceps, l’amnistia implica l’oblit de certs fets per motius de reconciliació social, sense constituir un perdó. “Reconeixem que la mateixa paraula ‘amnistia’ ja fa una mica de por i pot causar rebuig. Per què? Per desconeixement. Aquesta paraula sempre es relaciona amb el perdó”, ha explicat Puig.
Jordana ha argumentat que la proposta compleix diverses condicions: és necessària social i políticament per resoldre la situació actual, legalment viable en un estat democràtic de dret i no posa en perill la credibilitat internacional d’Andorra, aconseguida “amb gran esforç” en els darrers anys. La iniciativa ja ha estat exposada a diverses autoritats i institucions clau, com el cap de Govern —qui considera que la proposta hauria de provenir del parlament—, grups parlamentaris, els ambaixadors de França i Espanya, i altres agents rellevants de la societat andorrana. Encara que la resposta dels grups parlamentaris no és definitiva, Jordana creu que “ara que la proposta ja s’ha fet pública, cal generar debat a nivell social”.
Una resposta
Que aquest assumpte hagi ocasionat moltes demandes judicials, sens dubte, però les dilacions judicials són freqüents com així ho constata el Tribunal Constitucional. De la notícia, no se n’extreu cap causa que justifiqui la necessitat d’atorgar el dret de gràcia mitjançant una amnistia ni un indult. Cal no oblidar el principi constitucional d’igualtat davant la llei i que qualsevol mesura de gràcia és una fallida ha dit principi.