El pacte d’Estat per a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) va ser rubricat ahir per la majoria de les formacions polítiques d’Andorra. Els grups parlamentaris Demòcrates, Ciutadans Compromesos, PS, i del conseller no adscrit de Liberals, Víctor Pintos, a més dels partits que no compten amb representació parlamentària al Consell General, SDP Progressistes, Acció i Unió Laurediana, van rubricar ahir, en una reunió conjunta, el document del pacte d’Estat que es promou des de l’Executiu de Xavier Espot i es farà públic un cop s’hagi firmat per totes les possibles formacions que s’incorporin en aquest. Només hi faltaria d’Andorra Endavant que ja va comunicar la seva renúncia a formar-ne part, la formació líder de l’oposició al Consell General, Concòrdia, qui no va assistir a la reunió, a més d’esmentar que durant el mes d’agost revisarien i debatrien la documentació entregada per part del Govern i poder debatre de forma interna si entrarien a formar part del pacte d’Estat o no. Unió Laurediana rubrica aquest acord després que el seu ex-líder, Josep Pintat, enviés una carta al secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, on explicava que ell, com a figura personal, abandonava el pacte d’Estat. Aquesta decisió va ser presa de forma unilateral sense informar el seu partit, el qual ahir va rubricar el seu suport a l’acord.
Després de la reunió entre les diverses formacions polítiques, van comparèixer en roda de premsa el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat Landry Riba, per a informar sobre l’estat actual tant del pacte d’Estat entre els diferents partits, així com l’estat actual de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. En aquesta roda de premsa, Espot va declarar que, considera que «no tanquem la porta a què Concòrdia pugui sumar-se en aquest pacte d’Estat. Però si calgués fer una modificació del contingut del document a demanda del partit perquè si poguessin sumar, entenem que, en ser un document ja estabilitzat i acordat, requeriria la unanimitat de totes les formacions que conformen el pacte d’Estat». El cap de Govern va reiterar que «la voluntat del Govern, i m’atreviria a dir que de la resta de membres del pacte d’Estat, és que el principal grup de l’oposició i qui va recavar més suport popular a les passades eleccions generals després de Demòcrates, crec que seria una molt bona senyal de cara a la ciutadania andorrana i a les institucions europees amb les quals estem negociant, que ells es poguessin sumar en aquest pacte d’Estat».
Respecte a la formació de Carine Montaner, Andorra Endavant, que va comunicar la seva ferma decisió a no formar part de l’acord, Espot va mencionar ahir en referència a la formació política que des del Govern mantenen una actitud oberta cap a l’oposició de Montaner. El cap de Govern va afirmar que «malgrat això, mantenim una bona sintonia i un molt bon esperit de col·laboració. I tot allò que puguin aportar per a millorar la nostra posició negociadora serà benvingut». Així mateix, Espot va testificar que, tot i la decisió de no voler formar part d’aquesta qüestió d’estat ni en l’actualitat ni en un futur, «els volem continuar tenint associats en aquest projecte de país», mantenint la porta oberta a col·laborar amb la formació de Carine Montaner.
Andorra proposarà una declaració jurada dels antecedents penals
Landry Riba, cap de l’equip negociador d’Andorra per a l’acord d’associació amb la Unió Europea, va esmentar ahir en roda de premsa la proposta d’iniciativa que es voldria plantejar a la UE respecte a la lliure circulació de persones. Per part d’Andorra, es voldria una solució que acceptessin ambdues parts. Aplicant aquesta només als ciutadans comunitaris, seria un control basat sobre la valoració del risc que representi el contingut d’una declaració jurada d’antecedents penals, que es requeriria quan un ciutadà de la Unió Europea sol·liciti el permís de residència. Per casos especials referents a persones que exerceixen una activitat professional en sectors d’alta sensibilitat com educació, salut, serveis financers o altres professions de caràcter liberal, un control per part dels ocupadors dels antecedents penals d’aquests casos. Cal ressaltar que aquestes condicions no s’espera que apliquin a ciutadans de fora de l’àmbit comunitari. El cap de Govern va explicar també que en l’actualitat, només un 0,0032% de les sol·licituds de persones de l’àmbit comunitari són denegades pels antecedents penals com a motiu de rebuig de la sol·licitud de residència.
