Era una data assenyalada. La sessió extraordinària del Consell General d’ahir era la primera activitat de la cambra sense el recordat conseller canillenc. En un acte simbòlic i emotiu, la consellera Meritxell Palmitjavila va recollir la clau de Canillo de l’armari de les set Claus que va servir per escenificar el traspàs i per retre homenatge a Martí Salvans.
Palmitjavila, molt emocionada, va comentar en el moment de rebre la clau que «és un moment especialment trist, però tot i això, rebo amb honor aquestes claus de Canillo, tal com al Martí li hagués agradat, i segurament, ho aprova perquè encara li veig el seu somriure còmplice que el caracteritzava».
El síndic general, Vicenç Mateu, abans de l’inici de la sessió, va dirigir unes paraules a la cambra recordant la figura de Salvans i va assegurar que «amant de les tradicions com era, Martí sempre portava a sobre, a la cartera, la clau quan venia al Consell General». Mateu va afirmar que «segur que ara ens està esperant en algun racó de l’edifici o, millor, de a la Casa de la Vall». El síndic general parlava i la subsíndica, Mònica Bonell, se’l mirava amb enyorança i tristor perquè, evidentment, el record del Martí el tindrà sempre present. Segurament, a Bonell li va tornar a passar pel cap «el domatge» que havia suposat la seva pèrdua.
Mentrestant, Mateu mirava a la cambra i continuava dirigint-se de forma simbòlica a Salvans: «Potser estàs donant voltes a la teva propera intervenció i, si no ens arribem a creuar en aquest laberint, has de saber que sempre estaràs amb nosaltres i ens ajudaràs a complir com cal la nostra feina, sempre al servei dels andorrans». En aquell moment, la ment del conseller Pere López va viatjar en el temps, cap aquelles converses i passejades compartides durant molts hiverns a la muntanya i a aquells anys a FEDA. Els pensaments de Meritxell Mateu, de Rosa Ferrer, de Rosa Gili, de Víctor Naudi, de Conxita Marsol, de Josep Pintat i Jordi Gallardo i, en definitiva, de tota la cambra anaven dirigits al cel i cap a un conseller «íntegre, discret i experimentat», com va apuntar el síndic i que va rebre un emocionat minut de silenci com a recordatori final per part de tot l’hemicicle.
D’aquesta manera, a partir d’ara, serà Meritxell Palmitjavila, com a consellera de Canillo de més edat, qui pren el relleu de Salvans en la custodia de la clau i a l’hora de tocar la campana en senyal d’inici de les sessions. La d’ahir, també va estar impregnada pel savoir faire de Martí, de la seva reposada oratòria, del seu estil, de la seva dèria per evitar guerres dialèctiques estèrils i, sobretot, per ser «un àngel de la pau abans que un atissador de foc».
