Els funcionaris de l’administració de justícia mantindran els triennis mentre no es renovi la llei de Funció Pública pròpia que tenen. Així ho va confirmar ahir el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que va insistir que «ja vam dir que als funcionaris de justícia la nova llei de la Funció Pública no se’ls aplicaria». En aquest sentit va indicar que per ara «mantindran els triennis» si bé, «en una segona fase que segurament no serà aquesta legislatura» la situació podria canviar. El Govern preveu renovar la Llei de la Funció Pública de l’Administració de Justícia «i malgrat que no em correspon a mi valorar-ho, entenc que per un criteri d’equitat s’hauria de parlar de la qüestió», així que els triennis haurien de passar a quinquennis, i aplicar-los els mateixos complements de productivitat i de carrera que s’han previst per a la resta de funcionaris.
Amb tot, en un primer moment, la mateixa ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, havia explicat que la voluntat era aplicar, d’entrada, els canvis del sistema retributiu als funcionaris de la justícia. Els dubtes, però, segueixen entre aquest col·lectiu de treballadors. La presidenta del Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració de Justícia, Cristina Araujo va insistir que «nosaltres no tenim res clar. Vam parlar amb el president del Consell Superior de la Justícia i ens va dir que ens farien una llei nova a part de la de l’administració general i que mentrestant no es tocaria res, però seguim amb el dubte. Si a la resta se’ls eliminen els triennis, no crec que a nosaltres ens els mantinguin. No creiem que aprovin lleis que facin diferències».
La presidenta del sindicat, de fet, va apuntar que les negociacions amb la ministra no havien arribat a bon port. «Va arribar a un punt que ja ni se’ns convocava», va exemplificar.
Batlles i magistrats
I la situació s’agreuja si es té en compte que batlles i magistrats també gaudeixen de triennis. «I amb un import més elevat que el nostre», va apuntar Araujo. La representant sindical va criticar el fet que «tot i que els batlles i magistrats no són funcionaris, se’ls apliquen els mateixos beneficis».
La polèmica va revifar ahir després que es publiqués el text refós de la Llei qualificada de la Justícia. En cap cas s’introdueixen canvis en el text, no hi ha novetats, però en ple debat i batalla entre funcionaris i Govern pels canvis en el sistema retributiu (cal recordar que el pas de triennis a quinquennis és un dels punts que l’Executiu considera inamovibles en la reforma de la Funció Pública), veure que batlles i magistrats sí que se’ls aplica el complement d’antiguitat cada tres anys no ha agradat als sindicats.
Tot i així, el ministre Espot va voler deixar clar que justament l’última modificació que es va fer d’aquesta llei va ser per canviar el sistema retributiu. «Si comparem la situació actual dels batlles i magistrats amb l’anterior, crec que van renunciar a més del que hauran de renunciar els funcionaris», va afirmar. El ministre va recordar que el trienni que tenien batlles i magistrats es va dividir. «Van renunciar a dues terceres parts del trienni que se’ls va convertir en un complement de productivitat, en canvi als funcionaris només se’ls ha reduït un terç», va indicar, afegint que «sense voler entrar en polèmiques qui va entendre perfectament que a més de primar l’antiguitat calia tenir en compte, la productivitat van ser els batlles. Ells van fer l’esforç», va destacar el titular de Justícia i Interior. Des del seu punt de vista, doncs, no pot existir malestar per les diferències en els sistemes retributius de batlles i funcionaris. «Són dos estatus diferents i dues estructures retributives diferents», va insistir.
D’altra banda va recordar que els complements retributius no són «exclusius dels funcionaris», sinó que també en reben, per exemple, els treballadors de les parapúbliques. «Històricament els batlles, que també són treballadors públics, han rebut complements d’antiguitat i són proporcionals al salari que reben».
Sense canvis
Xavier Espot va assegurar que ara per ara el Govern no preveu introduir més canvis a la llei de la Justícia. «El 2014 ja ho vam fer, aplicant nous criteris i valoracions a les persones que treballen bé», va afirmar.
D’aquesta manera va remarcar, de nou, que la decisió d’introduir quinquennis en comptes de triennis, «no és per estalviar, perquè al final, la partida global que s’acabarà pagant no es redueix. En tot cas el que guanyem en aquests dos anys de marge, realment no s’acaba guanyant, sinó que es reinverteix en els nous complements que es pagaran». Espot va destacar que es tracta d’introduir una nova filosofia que ha de servir per a tots els treballadors públics, que és la de premiar a qui fa bé la feina.
