En la darrera roda de premsa sobre l’actualitat política abans de l’aturada estival, els representants de Progressistes-SDP van advertir dels problemes de solvència que arrosseguen els bancs andorrans i que es podran veure agreujats per la crisi de la Covid-19.
Així ho va assegurar el president del partit, Jaume Bartumeu, que va explicar que «les dades bancàries del 2019 intenten dissimular que hi ha una davallada contínua dels beneficis» fent referència a la venda «atípica» per valor de 40 milions d’euros «que no hi serà cada any».
D’aquesta manera, segons Bartumeu, encara que el missatge de les institucions hagi suggerit que la inestabilitat rau del cas BPA, la situació s’explica per tres factors primordials. D’una banda, l’assumpció dels estàndards internacionals d’intercanvi d’informació fiscal, que va suposar «un gran canvi del paradigma en el negoci bancari». De l’altra, va apuntar que el sector es veu afectat pels compromisos en matèria d’homogeneïtzació d’estàndards de solvència, prevenció de blanqueig i altres, que van exigir una adaptació de la legislació en matèria financera. I per últim, el context monetari d’interessos propers a zero que dificulten l’exercici. Tot plegat, afegit al fet que l’impacte econòmic de la pandèmia provocarà «falta de liquiditat a tot Europa», que el sistema «especialment feble d’Andorra no podrà afrontar».
En aquest sentit, els progressistes també van recalcar l’absència d’un prestador de darrera instància, que és «un element indispensable per al sistema financer de qualsevol país», assegurant que «si Andorra té un problema de liquiditat, no tenim solució». Per això, Bartumeu va reclamar que és hora que l’Executiu sigui coneixedor de tots els problemes que ha d’afrontar el sistema bancari i treballar en la forma de resoldre-ho. Per això, els progressistes van recuperar una proposta on s’havia plantejat que el Principat s’acostés a les estructures del Banc d’Espanya i del Banc de França perquè actuessin com aquests prestadors, d’una forma semblant a la que Liechtenstein ho està amb el Banc de Suïssa i Mònaco també amb el francès. En aquesta línia, Bartumeu també va subratllar que el Fons Monetari Internacional (FMI) no pot actuar com aquesta figura perquè «els seus estatuts no ho permeten».
Entrar a l’FMI s’hauria de debatre
Aquest fet, suposa que un dels arguments que segons els progressistes, sostenia l’entrada a l’FMI, trontolli. A banda d’aquesta raó, Bartumeu també va recordar que els altres punts que sustenten la decisió són la recomanació de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per l’estabilitat financera creada pel Consell General el 2015 arran del cas BPA, que el Parlament Europeu, en el marc de l’Acord d’Associació, també ho aconsellés, que les agències de ràting podrien millorar les qualificacions del país, o la comparació amb un estat similar que en forma part com és el cas de San Marino. Però per SDP, aquests pilars per si sols «no justifiquen l’entrada a l’FMI», i consideren que s’hauria de fer «un debat profund» al respecte abans que es produeixi.
I en aquest debat, per Bartumeu, un dels primers aspectes a considerar hauria de ser el preu de la quota d’adhesió, que «té un element xifrat i són els 101 milions d’euros». En aquest sentit, Bartumeu va considerar que l’Executiu hauria de deixar de banda «els jocs de mans i números» i deixar clar que la proposta de l’FMI valorava en aquesta quantitat l’entrada. Concretament, el 25% corresponia a la Part de la Reserva d’Actius, i el 75% restant que segons el president d’SDP, Jover va insinuar que es faria en forma de promesa de pagament i implicaria que, en qualsevol moment, l’FMI en reclamés el cobrament.
