El Comú de Sant Julià de Lòria pagarà els 400.000 euros que costa l’estudi tècnic i el projecte de la tirolina que es vol instal·lar a Naturlàndia. El cònsol major de la corporació, Josep Miquel Vila, va explicar ahir a aquest rotatiu que es crearà una societat amb un inversor extern que pugui fer front als prop de cinc milions d’euros que suposa la construcció de la nova atracció. «L’import de la inversió no la podem assumir ni des del comú ni des de Camprabassa», va assegurar el cònsol.
Tal com va confirmar l’interventor comunal, Josep Maria Altimir, la llei permet que sigui el comú qui pagui l’estudi de viabilitat si la corporació forma part de la societat que explotarà la tirolina. Així, el comú no recuperarà els 400.000 euros directament, però a canvi, rebrà accions de la nova societat. «Quan la societat estigui constituïda, es farà una aportació de capital en espècies cap al comú i en aquell moment es repararà aquesta incidència», va aclarir Altimir.
La decisió de crear una societat està acordada amb Camprabassa, la societat que gestiona el parc ecotemàtic de Sant Julià. Així ho va afirmar el cònsol, que recorda que ni la gestora de Naturlàndia ni el comú tenen prou capacitat inversora per a una iniciativa d’aquestes dimensions. Vila considera que la fórmula plantejada des de la majoria permetrà reduir el dèficit del parc.
La urgència del projecte
El pagament dels 400.000 euros es materialitzarà un cop s’aprovi el crèdit extraordinari que es té previst tirar endavant durant la sessió de comú d’avui al migdia. Des de l’oposició, Rossend Duró, conseller comunal d’UL+Liberals, critica que sigui el comú qui hagi de pagar aquest import. «Fa temps, quan el cònsol va prometre la tirolina, va dir que seria una iniciativa privada, per tant, hauria de ser l’empresa interessada la que pagués el cost de l’estudi», va subratllar Duró.
A part, també denuncia que s’hagi de demanar un crèdit extraordinari quan el projecte «no és urgent». «No estic en contra del projecte de la tirolina, però s’han de fer les coses ben fetes i de manera meditada. No pots aprovar un pressupost general de comú i als tres o quatre mesos fer un pressupost extraordinari de quatre milions d’euros», va etzibar el conseller a la minoria.
Deutes i altres inversions
El crèdit extraordinari de més de quatre milions d’euros també servirà per posar en marxa altres projectes. A banda dels diners per a l’estudi de la tirolina, un milió i mig anirà a l’aparcament que es vol construir sota del nou pont que es farà d’accés a Fontaneda. Un altre milió i mig servirà per finançar l’embelliment del passeig del riu i el parc fluvial.
A banda, el comú també ha previst un milió d’euros per a Camprabassa. «S’ha de tenir en compte que d’aquest milió, 700.000 euros són per a préstecs. No és per dèficit ni per mancança», va puntualitzar Vila. Els 300.000 restants faran front a les despeses de funcionament del parc.
Vila va admetre que aquesta partida no estava prevista i que es deu a la davallada dels ingressos que ha provocat el mal temps durant els caps de setmana. «Han vingut menys visitants i s’han facturat 180.000 euros menys», va afegir, mencionant també la falta inesperada de patrocinis per cobrar al voltant del trial.
El ràfting deixa de ser una prioritat
El cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, ha deixat de veure el ràfting com una prioritat per a la parròquia i està obert a alternatives. «Ens estem focalitzant en la neteja del passeig del riu perquè sigui agradable per a tothom. Si hi ha activitats lúdiques, seran les adequades en funció dels metres cúbics que hi hagi», va apuntar el cònsol major.
En total, s’hi han tret 54 tones de deixalles, majoritàriament, plàstics i ferros. «De vegades ens centrem massa en la muntanya i ens oblidem del riu, que el tenim més a prop», va destacar Vila.
Tal com vam dir al programa quan ens vam presentar, el que volem es rentar-li la cara al passeig del riu, per fer-lo més maco i agradable»
El projecte del ràfting està aturat a l’espera dels resultats d’uns informes que va demanar la corporació per determinar la viabilitat del riu per acollir aquesta activitat aquàtica. Una de les possibilitats contempla la substitució del ràfting per canoes.
