Nàdia Alís ha pres possessió aquest dijous com a nova magistrada del Tribunal de Corts. Amb el seu nomenament, Justícia ja compta amb quatre magistrats a ple temps, tot i que la cinquena plaça es manté temporalment bloquejada per la interposició d’un recurs per part d’una de les aspirants no seleccionades en el procés de selecció anterior, segons ha explicat el president del Consell Superior, Josep Maria Rossell. El recurs, notificat oficialment al CSJ aquest dimecres, no qüestiona cap dels nomenaments realitzats, sinó que planteja una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
L’impugnant al·lega que dos articles de la Llei qualificada de la Justícia serien contraris a la disposició transitòria segona de la Constitució, la qual estableix que, mentre no hi hagi prou batlles i magistrats andorrans, es poden nomenar professionals de fora del país. El recurs, segons Rossell, no discuteix el procediment aplicat pel Consell, sinó el marc legal en què s’ha desenvolupat. “Nosaltres hem aplicat la llei que tenim, però ara es qüestiona si aquesta llei és constitucional”, ha apuntalat, afegint que fins que no es resolgui la qüestió d’inconstitucionalitat, la cinquena plaça del tribunal no es podrà cobrir. “És una plaça que no és estrictament vacant, però que ara mateix no pot ser completada”, ha puntualitzat.
“Hem vist amb aquests grans casos que hem tingut darrerament que hi ha hagut moltes recusacions i incompatibilitats, i això fa que a vegades els assumptes no es puguin jutjar” – Josep Maria Rossell
Durant la seva intervenció, Rossell ha aprofitat per contextualitzar el debat sobre l’andorranització de la justícia, tot recordant que fa anys que no es designava cap magistrat de nova incorporació procedent de fora, i que la presència de perfils no andorrans ha estat habitual des de l’inici de la Constitució per garantir el funcionament de la justícia en un país de dimensions reduïdes. “Els magistrats no surten de sota les pedres”, ha afirmat, tot alertant que una aplicació estricta pot comportar col·lapses al sistema, especialment davant l’increment de recusacions i incompatibilitats en causes penals.
“Hem vist amb aquests grans casos que hem tingut darrerament que hi ha hagut moltes recusacions i incompatibilitats, i això fa que a vegades els assumptes no es puguin jutjar”, ha expressat, remarcant que “si posant més andorrans la justícia no funciona, no té cap sentit”. Qüestionat, a més, per si considera que el recurs pot estar motivat per interessos personals, Rossell ha evitat atribuir intencions concretes, tot i que ha admès que “la sensació” que transmet és aquesta. “Tothom pot fer recursos, només faltaria, tothom hi té dret, però [nosaltres] no mirem per l’interès particular, sinó que mirem per l’interès general”, ha remarcat.
“Tothom pot fer recursos, només faltaria, tothom hi té dret, però [nosaltres] no mirem per l’interès particular, sinó que mirem per l’interès general” – Josep Maria Rossell
En aquest sentit, Rossell ha anunciat que el Consell té gairebé enllestida una proposta de reforma legislativa que es traslladarà al Govern durant el mes d’octubre. El text incorpora diverses modificacions estructurals, entre elles, una clarificació sobre la carrera judicial, els concursos, les competències i els criteris d’accés. “És necessari que es posin les coses més clares i que cadascú tingui les seves competències, i que estructuralment quedi tot molt més organitzat”. A més, ha defensat que cal evitar que decisions estructurals siguin condicionades per debats puntuals o posicionaments corporatius. “La justícia no pot estar condicionada per interpretacions subjectives”, ha apuntalat.
Finalment, Rossell ha volgut agrair públicament la tasca d’Olga Adellach, qui va anunciar fa uns dies la seva renúncia com a membre del CSJ per motius personals després de set anys de mandat. “Ha estat un suport fonamental per a la institució. La seva dedicació ha estat pràcticament exclusiva i li volem reconèixer el compromís”, ha conclòs.
