Pere López, l’únic cap de llista que repeteix sota les mateixes sigles respecte al 2015, s’erigeix com «l’alternativa al model de DA» i presenta un projecte «d’esquerres» basat en «Una Andorra per a tothom».
–En les darreres tres eleccions ha baixat tant la participació com els resultats del PS. Estableix algun tipus de paral·lelisme?
–És possible que després de l’etapa del Govern entre 2009 i 2011 hi hagi hagut una certa desmobilització i abstencionisme d’una part de l’electorat d’esquerres i, fins i tot, dispersió del vot cap a DA. Però després del Congrés del 2016 es van posar damunt de la taula qüestions importants que avui apareixen al nostre programa electoral i aconseguirem revertir la situació.
–Percep que el missatge de d’Acord està calant en el potencial electorat?
–Els ciutadans estan entenent que ens haguem posat d’acord, com a única opció per sortir de l’actual situació de desgovern, en qüestions importants com és el canvi del sistema electoral, la independència i transparència en les institucions i la gestió pública o com s’han de portar les negociacions amb la UE.
–És un pacte per la cadira?
–Jo no menystindria les cadires del Consell General si no trobés un pis per llogar, si no arribés a final de mes o si la meva pensió fos insuficient i hi hagués l’oportunitat que altres formacions polítiques ocupin aquestes cadires i puguin fer una política diferent de la que s’ha fet fins ara.
–Com es gestiona la despenalització de l’avortament sense que això posi en risc el sistema constitucional?
–Hi ha una aclaparadora majoria de dones que no estan disposades a renunciar al dret a decidir sobre el seu propi cos. Partint d’aquesta premissa hem de tenir molt clar que estem parlant d’una qüestió de sobirania. Si hi ha una majoria parlamentària que decideix aprovar la despenalització de l’avortament i hi ha un dels dos Coprínceps que ho ratifica, la llei tira endavant.
–Però el Vaticà va advertir al Copríncep episcopal que hauria d’abdicar…
–Ha succeït amb el divorci, amb el matrimoni civil, amb la unió de parelles del mateix sexe i amb la llei de reproducció assistida. Per tant, es pot entendre l’objecció per part d’un dels Coprínceps quan estem tocant temes que potser no entren en la seva visió de les coses, però el que no es pot qüestionar és l’esquema constitucional d’aprovació de les lleis.
–Han arribat a parlar amb el bisbe per tractar aquesta qüestió?
–Hem tingut converses que crec que no s’han de desvetllar. Però tinc el convenciment que el Copríncep no té intenció de sortir-se en cap moment del marc constitucional. El que sí que veig és que hi ha altres partits polítics, no només DA, que no són capaços de dir obertament a la ciutadania que una majoria dels seus dirigents són contraris al dret de l’avortament i creen escenaris catastrofistes que no es contemplen en el marc de la Constitució.
–Han afegit el supòsit d’impossibilitat econòmica de la mare. Quins paràmetres s’haurien d’acreditar?
–Quan una mare considera que la seva situació econòmica no li permet garantir una vida digna al seu fill, llavors li pertoca valorar si està capacitada per tirar endavant. És una decisió que ha de merèixer, per humanisme, tota la consideració. Al final evidentment és una percepció personal.
–Quines mesures porten al programa respecte a les polítiques d’igualtat?
–Som uns ferms defensors que davant l’actual situació de desequilibri d’accés de les dones a llocs de responsabilitat cal garantir-la per la via de les quotes, tant per l’àmbit públic com privat. Pensem en una llei d’equitat de gènere que, a més d’incloure les qüestions de salut reproductiva, també contempli també l’equitat salarial.
«DA està en una fase d’ocultació en la qual ha pres acords d’amagat amb la UE que sortiran després del 7 d’abril»
–Critiquen a DA la falta de transparència en la negociació de l’acord d’associació. Per quin model advoquen?
–Aquesta és una decisió que compromet al futur de la nostra economia pels propers decennis i, per tant, s’ha de gestionar a través d’un pacte d’Estat que facilitat tota la informació. I jo diria que DA, més que faltar a la transparència, a hores d’ara està en una fase molt pitjor que és la d’ocultació del que s’està negociant. S’han pres acords amb la UE de manera amagada i que sortiran després del 7 d’abril.
–Té idea de quins acords s’anunciaran després de les eleccions?
–Qüestions que afecten al cabal comunitari i al calendari que hem d’assumir. També a la política migratòria i al manteniment del sistema de quotes. Ens ho trobarem si podem fer públiques les actes de les reunions mantingudes.
–Quines són les línies vermelles del PS respecte l’acord d’associació?
–Hi ha quatre línies vermelles que són innegociables. Una és la política fiscal, la segona és el manteniment del sistema de quotes, la tercera seria el manteniment del monopoli de FEDA i Andorra Telecom i la quarta seria definir una limitació al cabal comunitari que Andorra és capaç d’assumir.
–La CASS té un dèficit sanitari que s’ha d’aturar. Què proposen al respecte?
–S’han fet passos, incipients i tardans, en la reforma sanitària que valorem positivament. No obstant, cal millorar la regulació del metge referent, cal dotar de més seguretat jurídica a tot allò que va vinculat a la història clínica compartida i queda molta feina per fer quant al control dels actes mèdics per evitar la generació de despeses duplicades o desproporcionades.
–Canvio les sigles. I amb el SAAS?
–Proposem eliminar aquest veritable monstre incontrolable i ingovernable del SAAS i constituir dues parapúbliques diferenciades, una pel Cedre i l’altre per l’Hospital, amb l’objectiu de donar-li molta més capacitat de control al Ministeri de Salut.
–Proposen apujar el salari mínim i les pensions contributives fins a 1.200 euros i han dit que els números sortiran «fent que els que més tenen hagin de pagar més». En què es tradueix això?
–Els organismes d’inversió col·lectiva que paguen un 0% a l’impost de societats i la distribució de dividends de societats quan passen cap a la persona física hauran de fer una tributació del 10%, com fem tots. Hem fet una estimació del que suposaria i estem parlant d’un mínim de 25 a 30 milions d’euros. A més, també proposem un segon tram d’IRPF pels ingressos superiors a 10 vegades el salari mínim.
–Volen crear un ens perquè posi al mercat pisos buits que es converteixin en vivendes de protecció oficial. Com ho faran efectiu?
–Proposem crear l’Agència Pública de l’Habitatge perquè s’encarregui de llogar per comptes de propietaris amb uns preus de referència fixats per un estudi i establir contractes a llarg termini amb propietaris perquè aquests passin a ser de titularitat pública. Així garantirem que l’import del lloguer no superarà un terç de la renda de la persona.
–La gestió és exclusiva del Govern o també hi haurà participació privada?
–És una gestió públicoprivada per la cessió del pis, però l’ens serà 100% públic del Govern, que haurà de comptar amb un fons inicial important, que no serà inferior als 15 o 20 milions d’euros, per tirar endavant les obres de remodelació. I això preveiem que vingui de les empreses parapúbliques.
–Quins criteris es seguiran per fixar «l’índex de preus de referència»?
–S’establirà un informe nacional que avaluï segons la zona i la tipologia de l’habitatge quin hauria de ser el preu pel qual immoble s’hauria de llogar. En l’àmbit privat aquest índex només tindrà la consideració de referència, però qualsevol participació de fons públic només serà possible sempre que l’habitatge surti al lloguer amb aquest preu de referència.
–Quina és la seva gran proposta d’infraestructures que consideren més important per reactivar el país?
–Els accessos viaris al país. Cal anar més enllà del que s’està fent a la desviació de Sant Julià, tant per la circulació dins del poble com per la sortida pels turistes. I el mateix passa al Pas de la Casa. No és un accés digne en un centre que tantíssima importància econòmica i atreu a tants visitants.
–Quin tipus de turisme ha d’atreure Andorra i què proposen al respecte?
–Tenim una oferta turística de primer nivell que ha millorat molt en els darrers anys. El que falla és un tema de comunicació. Des d’Andorra Turisme es busca un turisme de baix poder adquisitiu quan això no es correspon amb l’esforç inversor que s’està fent al nostre país. No es tracta de buscar pujar el nombre de visitants, sinó de pujar el nivell dels visitants.
