El conseller del grup Socialdemòcrata Pere Baró ha obert aquest dijous un intens debat sobre el sistema electoral andorrà, el qual ha provocat una successió de rèpliques de la majoria parlamentària i de Govern durant la sessió del Consell General. La ‘discussió’ ha sorgit en el marc de la presa en consideració de la proposició de llei de concertació i consulta institucional dels comuns, moment en què Baró ha qüestionat el funcionament de la representació parroquial: «Potser ens hauríem de plantejar si té sentit mantenir aquesta figura en els termes actuals si a la pràctica no garanteix prou aquesta funció d’enllaç entre les parròquies i la cambra legislativa».
«Si avui els comuns reclamen més espai de diàleg i més mecanismes per ser escoltats per aquesta cambra, també ens hauríem de preguntar si els canals de representació política que tenim actualment estan funcionant com haurien de funcionar», ha afegit Baró. Precisament, la intervenció del socialdemòcrata ha generat diverses reaccions a l’hemicicle, amb alguns consellers i membres de Govern (com Jordi Torres o Raül Ferré) aixecant la mà i rient mentre Baró plantejava les seves preguntes sobre la relació dels electes amb les parròquies. Un moment de tensió que inclús ha portat que el síndic general, Carles Ensenyat, hagués d’intervenir per recordar als principals implicats que «tenen l’obligació d’observar la cortesia deguda i la cortesia democràtica i escoltar atentament».
La resposta de la majoria, però, no s’ha fet esperar. La primera ha vingut per part del president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, qui s’ha mostrat sorprès en afirmar que «no m’esperava aquest triple salt mortal que ha fet el conseller Baró, que ha tractat una llei de consulta i concertació amb els comuns i ha anat a plantejar-nos la qüestió del sistema electoral que tenim i a posar en qüestió la feina que fan els consellers parroquials», defensant la comunicació que manté amb els representants comunals de Canillo: «Tenim un WhatsApp i ens comuniquem diàriament totes les qüestions que hi pugui haver. Tenim actes presencials en què ens veiem cada dos per tres». «Una cosa és representar la parròquia, que és el que representem els consellers parroquials, i una altra cosa és administrar la parròquia, que pertoca als comuns», ha destacat.
Qui no ha desaprofitat el moment per demanar la paraula ha sigut la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, al·legant ‘clares’ al·lusions després que Baró assegurés que alguns comuns no havien estat informats de la iniciativa legislativa sobre habitatge de lloguer assequible: «Jo sí que he portat la llei als comuns, he anat a la reunió de cònsols i els l’he explicat. Per tant, no vull entrar més en aquesta polèmica, però les seves declaracions no són certes i no s’ajusten gens a la realitat, i els mateixos cònsols ho han dit». En una línia similar s’ha expressat el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, qui s’ha mostrat ofés per les paraules del socialdemòcrata i ha defensat la seva relació amb el comú massanenc.
«No us poseu nerviosos, senyors consellers. Era només un comentari. El que confonen vostès moltes vegades és tenir bona sintonia amb ser del mateix partit polític. Perquè a vegades això també passa: si el partit polític és d’un altre color, la relació no és sempre igual de bona», ha respost Baró davant les crítiques, mantenint que la proposta dels comuns justifica obrir una reflexió més àmplia sobre el funcionament. «Entenem que, si els comuns, amb tot el dret que tenen, ens fan aquesta llei, és perquè alguna cosa no està funcionant bé. Si no, no entrarien aquesta proposició de llei», ha afirmat, anant inclús més enllà i assenyalant que «tots sabem que aquest Consell seria diferent si parléssim d’una circumscripció nacional única».
Lluny de deixar aquí el debat, Jordana ha tornat a prendre la paraula per insistir que «no és això del que estem parlant. Va bé, però s’ha de millorar i s’han de crear aquells canals concrets, més estables, amb més previsibilitat, perquè sapiguem quins mecanismes hem d’utilitzar per consultar els comuns sobre allò que els afecta». Altrament, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, també ha valorat la ‘controvèrsia’ i ha assenyalat que el socialdemòcrata «ha fet una intervenció més polèmica, ha començat parlant dels principis de cooperació i de lleialtat institucional i ha acabat parlant del mateix. No era ben bé el debat que tocava», tot i considerar que la intervenció havia contribuït a enriquir el debat «d’una manera una mica excèntrica».
La proposició dels comuns supera el primer tràmit
Val a dir que, pel que fa a la proposició de llei, aquesta ha estat presa en consideració per assentiment i continuarà la tramitació parlamentària amb un termini de 15 dies per presentar esmenes. El ministre Baró ha defensat el criteri favorable de l’Executiu, tot advertint que «cal limitar-ne una mica l’abast, que té alguns elements que són excessivament generals, inconcrets i que poden generar confusió o una proliferació excessiva de dictàmens previs que pugui arribar a tenir un paper alentidor de l’activitat administrativa».
