No hi haurà un pacte per la CASS en el que ningú hi creia

Les negociacions per arribar a un pacte d’Estat que permetés reformar la Llei de la CASS s’han trencat. La primera i única reunió entre socialdemòcrates, demòcrates i el Govern per assolir el pacte d’Estat ha acabat sense acord. El PS ha argumentat la decisió de no continuar les converses per problemes de forma i de fons. De forma perquè el Govern va donar a conèixer els punts principals de la reforma aquest dimecres abans de la reunió, i de fons, perquè consideren que el model proposat és “divergent i contradictori” amb l’actual. De la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró ha dit que els punts que es van fer públics són els que s’estaven treballant i sobre els quals es basava la negociació i ha afegit que no han vist cap contraproposta per part dels socialdemòcrates. Per part de l’Executiu, el cap de Govern, Antoni Martí ha manifestat que respecta la decisió dels socialdemòcrates tot i que ha afegit que espera que no sigui una estratègia per desgastar el Govern.

Per un problema de forma, però també per qüestions de fons. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, acompanyat del president suplent, Gerard Bàrcia, i de la consellera general, Mariona Gonzàlez, han explicat que les negociacions del pacte d’Estat amb el grup parlamentari demòcrata i el Govern per a la reforma de la llei de la CASS s’han trencat.

D’una banda, per haver anunciat públicament els 11 eixos per part del Govern sobre els quals plantejaven les negociacions quan s’havia acordat en les reunions preliminars que les deliberacions serien confidencials; i de l’altra perquè el model de seguretat social que planteja l’actual Govern “és divergent i contrari” a l’actual i al que defensen els socialdemòcrates, reconeixent la necessitat de reformar l’actual Llei. Bartumeu ha dit que les propostes plantejades en els 11 eixos que va presentar la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, dimecres passat són “una aplicació indiscriminada del neoliberalisme europeu a la política de desenvolpament de la seguretat social” i que amb això no hi volen participar. Bàrcia ha afegit que difícilment es pot tirar endavant aquest pacte quan ja d’entrada s’ha plantejat dient que “amb nosaltres o sense nosaltres es faria aquesta reforma”.

Per la seva banda, Mariona Gonzàlez, ha argumentat alguns dels punts de desencontre amb els eixos presentats pel Govern. Gonzàlez ha dit que amb la proposta del Ministeri “els usuaris són tractats com a consumidors de despesa, com si d’una assegurança privada es tractés”, deixant de tenir el principi de solidaritat amb el qual es basa l’actual sistema.

L’aspecte sobre el qual ha fet més incidència ha estat el de la creació d’una llei de finançament de la seguretat social. L’ha criticada dient que ‘”a sostenibilitat financera del sistema dependrà del criteri del Govern de torn, sense possibilitat de consens previ”. Igualment ha dit que crearà a tots els assegurats i empresaris una “inseguretat jurídica” molt important perquè a l’empresari li podrà augmentar cada any la cotització de les diferents branques, i a l’assegurat perquè no podrà calcular mai la seva pensió de jubiliació que li correspndrà perquè li poden anar canviant el factor de conversió i la taxa de substitució.

Bartumeu ha afegit que malgrat el “punt final a les reunions” del pacte d’Estat, ells continuaran treballant en la reforma de la Llei de la CASS fent el seu propi full de ruta basat en l’actual model, presentant-lo públicament i treballant en la comissió legislativa quan entri a tràmit el projecte de llei del Govern, i ha afegit que “en les reunions que se’ns demani hi serem”.

Però Bartumeu ha avisat que “no volem ser l’excusa per dir que això s’està retardant; des d’avui mateix comença a córrer el temps perquè el Govern presenti el seu projecte de llei”. Els socialdemòcrates, ha dit, “esmenarem el que calgui i estarem disposats a donar suport al que creguem positiu sempre hi quan sigui coherent amb la nostra concepció d’Estat del Benestar”. I ha conclós dient que tenia la sensació que l’oferiment de pacte d’Estat ha estat per quedar bé i per “voler compartir el desgast en determinades mesures”.