El ministre d’Afers Exteriors de Luxemburg, Xavier Bettel, ha aprofitat la visita oficial al Principat per llançar un missatge clar al voltant de l’Acord d’associació amb la Unió Europea i, sobretot, sobre les possibilitats que tindria Andorra de tornar a obtenir unes condicions similars en cas de rebutjar el text negociat. «El que Xavier [Espot] i Imma [Tor] han negociat amb Europa no us ho tornaran a presentar en safata. Us ho dic honestament. Han aconseguit el màxim. Creure que podeu tornar a negociar i aconseguir més us pot deixar amb no res», ha assegurat durant la roda de premsa conjunta amb Tor, en què el luxemburguès ha deixat clar que no parla amb la voluntat de donar lliçons: «No hi ha res pitjor que els països que et diuen el que has de fer. Cada andorrà ha d’estar preparat per prendre la seva decisió».
«No vull dir que no hi haurà mai més possibilitat de negociar, però un acord tan bo com el que tenim ara, en tinc dubtes», ha insistit Bettel durant la seva intervenció, recordant que el procés negociador ha estat llarg i que la Unió Europea ha reconegut diverses especificitats pròpia d’Andorra: «Fa 15 anys que hi ha negociacions. És un treball de llarga durada i heu estat molt durs en les negociacions. No ha estat un camí de roses», ha afegit, advertint que «si rebutgeu el que s’ha negociat, no sé si hi haurà una oportunitat tan bona. És cert que podem criticar-ho tot, però cal veure també les oportunitats». En aquest sentit, i de cara a ‘reforçar’ aquesta alerta, ha indicat que si no «mireu el Brexit. Avui voldrien tornar, i si tornen no entraran per la porta gran, sinó per la petita», demanant, doncs, que la reflexió es faci «amb consciència».
«El que han negociat amb Europa no us ho tornaran a presentar en safata. Us ho dic honestament. Creure que podeu tornar a negociar i aconseguir més us pot deixar amb no res» – Xavier Bettel
Altrament, Bettel també ha aprofitat per carregar contra els discursos que, sota el seu parer, atribueixen a Brussel·les una responsabilitat total del ‘conflicte’. «No cregueu els cants de sirena de qui intenta explicar-vos que Europa és responsable de tot. És molt fàcil dir-ho. Europa soc jo, són els altres col·legues, els diputats europeus, els comissaris i els ministres. Cal deixar de creure que Europa són ovnis, extraterrestres», ha defensat, lamentant-se perquè «molt sovint oblidem el que Europa ens ha aportat. Malauradament, només parlem dels aspectes negatius». Una afirmació que ha exemplificat amb el seu propi cas, assegurant que el fet que Luxemburg formi part de la Unió Europea li ha permès poder estudiar en altres països i disposar de garanties en àmbits com la sanitat o la itinerància digital.
La problemàtica de l’habitatge no ha trigat en tornar a posar-se sobre la taula, amb Bettel etzibant que «quan sento que alguns diuen que si aneu a la UE el problema de l’habitatge s’accentuarà… no canviarà res. No hi ha 20.000 refugiats esperant darrere de les fronteres francesa i espanyola per entrar a casa vostra», situant, així, les dificultats d’accés a altres factors: «L’habitatge és un problema que tenim perquè som atractius econòmicament, tenim un espai limitat i volem conservar la qualitat de vida. No volem construir de manera que perdem el nostre caràcter propi». En aquesta línia, Tor ha apuntat que Luxemburg també afronta un moment complex en aquest àmbit i que ha desenvolupat mesures que, en alguns casos, presenten similituds amb les adoptades a Andorra, mentre que d’altres poden arribar a servir d’inspiració.
«Quan sento que alguns diuen que si aneu a la UE el problema de l’habitatge s’accentuarà… no hi ha 20.000 refugiats esperant darrere de les fronteres per entrar a casa vostra» – Xavier Bettel
«No volem Manhattan ni a Andorra la Vella ni a Luxemburg, però volem evitar que les generacions joves d’avui no es puguin pagar un habitatge al seu propi país. Cal veure com podem avançar junts i intentar aprendre els uns dels altres, perquè els reptes són els mateixos», ha continuat Bettel, qui ha identificat com un dels principals problemes els llargs terminis per desenvolupar nous projectes. «Entre el moment en què vull construir i el moment en què hi puc entrar poden passar tres, quatre o cinc anys. Alguns projectes, per les autoritzacions, necessiten deu anys», ha explicat, considerant imprescindible, doncs, que comuns i promotors participin conjuntament en la resposta. «[Des de l’Estat] no som propietaris de tots els terrenys i no els expropiarem. Per tant, cal que l’Estat es faci una reserva de terrenys per poder-hi construir. És fàcil dir que cal construir, però si no tenim els terrenys no ho podem fer», ha remarcat el ministre luxemburguès.
Bettel no ha frenat aquí, sinó que ha anat més enllà i ha ironitzat amb el fet que «volem totes les estacions d’autobusos a la ciutat, però no davant de casa nostra. Volem veïns, però no al costat de casa nostra». «Cal ser creatius amb noves maneres de fer les coses, però no hi ha solucions miraculoses. El primer que us digui que solucionarà la problemàtica de l’habitatge en sis mesos és només bla-bla-bla», ha sentenciat, apostant, doncs, per poder «ser creatius» i explorar fórmules diferents de les tradicionals, incloent-hi mecanismes que permetin a l’Estat facilitar l’accés a l’habitatge a persones que poden assumir una quota mensual, però alhora tenen dificultats per afrontar l’aportació inicial necessària per comprar.
«Cal ser creatius, però no hi ha solucions miraculoses. El primer que us digui que solucionarà la problemàtica de l’habitatge en sis mesos és només bla-bla-bla» – Xavier Bettel
Així doncs, la visita de Bettel ha servit també per reforçar una relació bilateral que la pròpia Tor ha definit com a sòlida, basada en l’amistat, la confiança i els interessos compartits, després de més de tres dècades de relacions diplomàtiques. Una línia similar a la que s’ha expressat el ministre luxemburguès, qui ha reivindicat que «no és una reunió dels acomplexats ni una reunió dels petits perquè els petits necessitin reunir-se. És ser conscients de la força que tenim», defensant que aquesta condició permet compartir experiències sense intentar imposar altres models. «Si aconseguim coordinar-nos i intercanviar, podem aprendre els uns dels altres», ha remarcat Bettel, resumint la relació amb una darrera declaració: «Nosaltres no som coprínceps, no som veïns, però som amics, i sempre podreu comptar amb nosaltres».
