La proposta del grup demòcrata aprovada per la Sindicatura de declarar d’urgència les 13 lleis que actualment estan en tràmit parlamentari però que encara no han entrat en treball en comissió ha agrupat l’oposició. Els consellers de la minoria en bloc –a excepció de la independent Sílvia Bonet– van tramitar ahir a la Sindicatura un recurs demanant que s’anul·li el tràmit d’urgència en considerar que la mesura únicament serveix per habilitar el període de fora de sessions i per reduir els terminis de presentació d’esmenes. L’oposició parlamentària té clar que la decisió no és ajustada a dret i que fins i tot podria ser inconstitucional, ja que «limita la nostra capacitat de treball». «La mesura podria fins i tot ser inconstitucional, doncs aquesta podria haver estat promoguda per impedir que els consellers generals gaudissin del temps suficient per fer la seva missió i no poder concentrar-se per exemple, en la tramitació i examen del projecte de Llei de Pressupost», argumenten en el recurs presentat.
En paraules del president del Grup Parlamentari Liberal, Jordi Gallardo, «s’ha tensat el reglament del Consell General per beneficiar a la majoria». I és que en l’escrit entrat a la Sindicatura s’exposa que l’article 82.1 del reglament del Consell diu que només es pot acordar que «una qüestió tingui el procediment d’urgència» però «en cap cas que 13 qüestions siguin declarades urgents», tal com apunta el recurs. A més, deixen clar que el reglament només permet aquest canvi «de manera excepcional». A parer dels recurrents, «la qualificació d’excepcionalitat no pot derivar de la fi d’una legislatura sinó per les mateixes raons intrínseques de les Lleis, mai per manca de previsió.
Inconstitucionalitat
Pel que fa a la possible inconstitucionalitat d’atribuir el caràcter d’urgència a les 13 lleis, els consellers indiquen en el recurs que l’article 62.1 de la Constitució «reconeix el dret dels consellers generals a fer esmenes, dret que cal interpretar-lo no sols amb el dret de fer esmenes, sinó també amb el dret d’examinar-les, sotmetre-les a votació i a reservar-les, entre d’altres, doncs de res serviria la presentació d’esmenes si posteriorment aquestes no es poguessin debatre o analitzar com es mereix». En aquest sentit, afegeixen, «el mateix reglament preveu un termini de tres mesos que no hauria d’haver estat reduït massivament».
D’altra banda, al seu entendre, la declaració d’urgència implicaria «lògicament la preferència en la tramitació, perquè de res serviria reduir els períodes d’anàlisis de les diferents iniciatives, si després aquestes no poden ser examinades i posteriorment aprovades». Una possibilitat, recordava ahir Gallardo, que ja es va posar sobre la taula en el Debat d’Orientació Política en paraules del propi cap de Govern, Toni Martí. Finalment, però, la majoria va decidir que no era necessari marcar aquesta prioritat perquè «entenien que hi havia temps suficient per acabar totes les lleis». La sorpresa dels grups de l’oposició va ser trobar-se amb la demanda d’entrar els 13 textos en caràcter d’urgència «d’un dia per l’altre».
El líder liberal va recordar que entre els 13 textos legislatius n’hi ha que tindran una «forta repercussió» en la ciutadania i que, per tant, s’han de treballar d’una manera «responsable». Entre les lleis que DA vol passar com a urgents es troba la del cos d’Educació, la de responsabilitats penals de les persones menors d’edat o la de la persona i la família, entre d’altres.
«Improvisació»
Per l’oposició, tot plegat respon a la «constant improvisació» del grup de la majoria i al fet de voler acabar la feina a finals de legislatura «de manera forçada» i sense «voler trobar un consens en els textos que estan en curs i que cal debatre i aprovar abans». Els parlamentaris de la minoria no entenen el posicionament de la Sindicatura que, en aquest cas, afirmen «no ha estat fidel a la seva missió», ja que la decisió de tramitar d’urgència les lleis «dificulta que els consellers generals puguin executar la seva missió lliurement i sense pressions».
DA assegura que en cap cas es vol «fer malament la feina»
El grup demòcrata va defensar des del primer moment que la intenció de declarar urgents les 13 lleis «en cap cas és anar massa ràpid ni fer malament el treball en comissió». «Únicament creiem que cal treballar fins a l’últim moment», va afirmar la consellera Maria Martisella. Cal recordar que si les eleccions es celebren entre finals de març i principis d’abril com va anunciar Martí, el Consell General quedarà dissolt a mitjans de febrer. Queden, doncs, escassament tres mesos de feina legislativa.
