“En realitat estem defensant el mateix, però de manera diferent”. Amb aquesta afirmació, el conseller del grup parlamentari Socialdemòcrata (PS), Pere Baró,ha volgut evidenciar la proximitat de les posicions entre el seu grup i Concòrdia respecte a les esmenes 6 i 7 del PS i la 15 de Concòrdia, referents a la coneguda com a “trampa del fill”. Tot i aquesta coincidència, les tres propostes han estat rebutjades un cop més per la majoria parlamentària. “Ja explicarà qui va votar que no a la comissió amb aquesta intenció de no donar una eina més als llogaters”, ha afegit el conseller.
Per part de Concòrdia, la consellera general Núria Segués ha denunciat la manca de mecanismes de control sobre els desnonaments: “Com que no hi ha mecanismes de control, hi ha hagut famílies que han hagut de quedar-se al carrer, veient com el seu habitatge havia passat a estar un altre cop en el mercat de lloguer”.
No obstant això, la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, ha defensat que “actualment ja es dobla la sanció”, mentre que el cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat que s’ha buscat un equilibri entre celeritat i seguretat jurídica: “La indemnització civil no s’ha eliminat, s’ha buscat una alternativa”. Finalment, les esmenes han estat rebutjades amb un màxim de 9 vots a favor i fins a 19 en contra.
Debat sobre la inversió estrangera
Per altra banda, les esmenes 1 i 8 dels socialdemòcrates, les quals proposaven limitar les inversions immobiliàries de no residents per evitar l’especulació, tampoc han prosperat. “Aquesta no serà la llei que solucionarà el problema de l’habitatge”, ha lamentat Baró, qui ha reclamat mesures urgents: “S’han de prendre mesures ja”.
Tanmateix, el conseller no adscrit, Víctor Pintos, ha titllat la proposta del PS d’irreal: “Aquesta esmena és una fantasia”. Això ha encès el debat, i Baró ha acusat Pintos de defensar els interessos dels inversors per sobre de la població: “Si vens a fer negoci amb l’habitatge, no cal que vinguis”.
El president de la formació de Demòcrates per Andorra (DA), Jordi Jordana, ha puntualitzat que “no volem frenar de cop la inversió estrangera, però tampoc volem renunciar a preus assequibles”, recordant que el Govern estableix un 50% d’habitatges de nova construcció per a lloguer assequible. Malgrat el debat, les esmenes han estat rebutjades per una majoria clara.
També han estat desestimades les esmenes 1, 2 i 13 de Concòrdia, les quals proposaven limitar les propietats per a inversors estrangers. Carine Montaner, d’Andorra Endavant, ha defensat altrament que “no es tracta de tancar la inversió estrangera, sinó de posar ordre”.
Impostos i regulació del sòl
El PS també ha vist com es rebutjava la seva proposta d’augmentar la pressió fiscal sobre els béns immobles de no residents. Baró ha defensat que l’objectiu era gravar els guanys especulatius, però la consellera demòcrata, Meritxell López, ha replicat: “No es pot dir que no hem estat valents quan hem apujat els impostos als no residents fins al 25%”. Concòrdia ha insistit que la fiscalitat continua sent baixa, però la majoria no ha recollit la proposta. Les esmenes 10, 11 i 12, en la mateixa línia, també han estat rebutjades amb 20 vots en contra i 8 a favor.
Les esmenes 3, 4 i 5 de Concòrdia i PS, les quals plantejaven la necessitat d’un pla de regulació del sòl, han estat rebutjades també. La consellera general socialdemòcrata ha lamentat l’oportunitat perduda: “Ens cal una visió de futur en matèria d’habitatge”. Tanmateix, Marsol ha recordat que el pla actual ja estableix un horitzó del 2023 al 2033, mentre que Espot ha qualificat de “inexactes” les crítiques de l’oposició. Un cop més, les esmenes han estat tombades amb 11 vots a favor i 25 en contra.
“Viure al Principat és un luxe”
El debat sobre l’habitatge ha evidenciat la divisió entre la regulació del mercat immobiliari i la defensa de la inversió estrangera. Concòrdia ha proposat una zonificació diferenciada entre residents i inversors per evitar l’especulació. No obstant això, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha criticat aquestes mesures, considerant-les discriminatòries i afirmant que dividir el territori crearia “residents de primera i segona categoria“, mentre que Montaner l’ha qualificat de “deriva comunista”.
Per la seva part, la consellera general del PS, Judith Casal, ha defensat que altres països com Luxemburg ja tenen mesures similars. Segués ha subratllat que la proposta no buscava discriminar, sinó diferenciar entre inversió especulativa i necessitat real d’habitatge. Finalment, l’esmena sobre zonificació (3) ha estat rebutjada amb 20 vots en contra i 7 a favor.
També s’ha debatut sobre sancions per als propietaris de pisos buits que falsegen el consum elèctric per evitar sancions. Maria Àngels Aché, de Concòrdia, ha defensat la necessitat d’una regulació estricta, però Acció i la majoria parlamentària han considerat la mesura excessiva. Marsol ha insistit que el Govern ja disposa de mecanismes per detectar pisos buits. La proposta (9) ha estat rebutjada amb 18 vots en contra i 7 a favor.
