Llum verda al Projecte de Llei qualificada del Registre d’entitats religioses amb 24 vots a favor i 3 abstencions a l’ens del Consell General. El text, presentat per la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, busca establir un marc jurídic per regular el registre d’entitats religioses, limitant la inscripció a aquelles que promoguin la seva fe de manera ètica i excloent aquelles que duguin a terme proselitisme abusiu o que puguin representar un risc per a la societat.
Malgrat l’aprovació del text, l’oposició ha posat de manifest diverses crítiques centrades en la manca de concreció i en qüestions fonamentals com el dret d’asil i els drets humans. La consellera de Concòrdia, Núria Segués, ha defensat el projecte de llei com un pas endavant, però ha alertat de buits legals que podrien dificultar la tolerància i el respecte mutu. “Aquest registre és una eina positiva, però manquen regulacions completes i clares que defineixin obligacions i protegeixin els drets de culte,” ha afirmat. També ha lamentat que dues de les seves esmenes no hagin prosperat, tot i que pretenien reforçar el marc normatiu del text.
Per la seva banda, des de la bancada socialdemòcrata, la consellera Susanna Vela ha qualificat la llei de “treball a mitges”. Vela ha destacat que el projecte hauria d’haver estat aprovat fa anys i ha criticat que el Govern no hagi creat convenis específics amb les esglésies ni regulacions clares sobre l’expressió religiosa. A més, ha aprofitat la seva intervenció per instar l’Executiu a desenvolupar una llei específica per al dret d’asil, en referència a la situació dels refugiats ucraïnesos. “Set anys després, encara no tenim una legislació sobre asil, un dret bàsic que hauria d’estar integrat a la Constitució” ha insistit, subratllant que aquesta mancança afecta greument drets fonamentals.
Molné ha defensat la necessitat i urgència del text, destacant que “el registre permet protegir la salut i la moral ètiques i reforçar la llibertat religiosa”. Davant les crítiques de l’oposició, ha recordat que la llei, tot i ser transitòria, ja havia estat utilitzada en altres conflictes, com la guerra de Síria, i ara s’aplicarà als refugiats d’Ucraïna. “És una legislació proporcional a les nostres possibilitats com a país i una resposta necessària per evitar que les persones refugiades hagin de ser retornades als seus països en conflicte”, ha explicat.
Malgrat el suport dels grups de la majoria, la consellera demòcrata Maria Marticella ha reconegut que la tècnica legislativa utilitzada no és la més adequada, ja que el text inclou aspectes vinculats a la llei d’immigració i al tribunal d’arbitratge. No obstant això, ha insistit que era prioritari aprovar el projecte “per donar resposta a situacions d’urgència humanitària”.
Finalment, el conseller d’Andorra Endavant – únic grup que s’ha abstingut en la votació-, Marcos Monteagudo, ha justificat l’abstenció del seu grup per discrepàncies amb el model d’immigració inclòs al projecte, tot i considerar que la llei és “justa en molts aspectes”. En aquest sentit, el conseller també ha estat crític amb el fet que les persones refugiades puguin gaudir posteriorment d’un permís de residència temporal “saltant-se els filtres de l’experiència laboral” com qualsevol altra persona que vol arribar al Principat.
