Congelar els contractes de lloguer és un «pegat» que no funcionarà a llarg termini. Com a mínim, així ho va creure el president de l’AGIA, Jordi Galabordas, qui va considerar que si aquesta mesura es prolonga en el temps «és possible que hi hagi llogaters que arribin a acords amb els seus arrendataris fora de la llei» o, fins i tot, que «quan s’acabi la moratòria, pugin de cop els preus de tot el mercat immobiliari», provocant una inflació superior a la dels darrers anys. «Pot passar que hi hagi propietaris que vulguin apujar els preus dels seus habitatges però com que amb la nova llei no poden fer-ho, quan aquesta acabi, ho facin de manera desorbitada», va raonar el màxim responsable de l’AGIA.
La mesura, presa de manera urgent el mes de desembre per l’anterior Govern, té una validesa d’un any, però fa mesos va sorgir el rumor que es podria allargar un any més. Una possibilitat que no descarta el cap de Govern, Xavier Espot, qui, tot i no voler-se «precipitar», va pronosticar que «si la situació no millora d’aquí a finals d’any, ens veurem abocats a haver d’allargar la pròrroga». Espot va reiterar que aquesta és una solució puntual però que no acabarà amb el problema i va recordar que, al seu entendre, les mesures intervencionistes el que provoquen és que es «redueixi l’oferta de lloguer de residència i això agreujar el problema». Malgrat tot, va admetre que «aquestes mesures són molt conjunturals i si les hem d’allargar un any més, ho farem perquè no hi hagi una situació d’urgència social, però no ha de ser evidentment amb una vocació indefinida».
En aquest sentit, Galobardas va demanar que si s’allarguen els contractes de lloguer, independentment del període de temps, sigui només als més necessitats. «Han de quedar exclosos els habitatges de luxe i els xalets. No té cap sentit bloquejar els contractes de persones amb un alt poder adquisitiu», va etzibar.
Visions diferents
El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, en finalitzar la primera Comissió Nacional de l’Habitatge divendres passat, va afirmar que «no som partidaris d’eternitzar la congelació dels preus dels lloguers». Tot i aquesta resolució, que encara no és definitiva, el ministre va assegurar que la decisió «està funcionant» i ha permès «aturar l’increment dels preus dels últims mesos». Per contra, el raonador del ciutadà, Marc Vila, també present en la comissió, es va mostrar favorable a la congelació dels lloguers, ja que a parer seu «és la mesura més clara, dura, directa i bona que s’ha fet mai en aquest país». En aquest sentit, Filloy va reconèixer que el mateix raonador li va manifestar que la normativa li havia servit per «frenar una sèrie de demandes que tenia damunt la taula i reaccionar amb més calma» davant les queixes de la població.
Institut Nacional
En la mateixa comissió també es va acordar la pròxima creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, un òrgan que «aportarà solucions a llarg termini» i determinarà les línies polítiques que s’hauran de prendre al respecte, segons Filloy. Galobardas, va valorar positivament la proposta, sempre i quan l’Institut «tingui en compte tots els actors implicats». I va afegir: «Això voldrà dir que totes les opinions es tindran presents i entre tots ajudarem l’Administració a prendre la millor decisió».
A més, després de l’estiu, membres del Departament d’Habitatge es desplaçaran a diferents ciutats europees per conèixer els seus models i decidir «quin es podria adaptar al nostre país, entenent la nostra idiosincràsia, tant social com econòmica». El ministre també va informar que la taula abordarà en futures reunions els allotjaments turístics i la problemàtica dels temporers, si bé va apuntar que «l’habitatge va més enllà i és un problema de país que hem d’analitzar de forma àmplia».
Amb tot, Filloy va reconèixer que «les solucions no s’aportaran en dos mesos», sinó que «trigarem un temps» sense especificar i que no es tirarà endavant cap iniciativa sense el consens de la comissió.
Els comuns no faciliten les dades per conèixer el mercat
Com va fer divendres passat el raonador del ciutadà, ahir el president de l’AGIA va instar als comuns a facilitar al Govern tota la informació que tenen sobre la recaptació de l’impost d’inquilinitat. Sense aquestes dades, va assegurar Galobardas, és impossible «saber què està passant en el mercat del lloguer» i «actuar de manera adequada per trobar una solució definitiva». Tot i els esforços que fa periòdicament el Departament d’Estadística, per a Galobardas, és una aproximació «que no és real a la dimensió del problema».
En el mateix sentit es va expressar Espot, que va fer èmfasi en la necessitat de tenir «estudis que ens permetin afinar en les polítiques d’habitatge». I per això, va afegir, «calen les dades que ens han de facilitar els comuns». Sobre aquesta qüestió va recordar que hi ha àmbits que depenen de les institucions comunals i no de Govern. «Des d’un punt de vista urbanístic i fiscal les opcions dels comuns són molt majors de les que té el Govern», va indicar.
