Els cònsols d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili i Joaquim Dolsa, acompanyats del secretari general, Cerni Escalé, van comparèixer ahir per explicar el cas de les Terres del Solà de l’Estany, situat a Engolasters, que és objecte de controvèrsia entre la corporació comunal i la propietat privada. «Aquest és un tema d’irregularitats administratives en dos moments puntuals, no és un tema polític ni una cacera de bruixes», va emfasitzar Dolsa, que va afegir que un cop la corporació ha constatat tot un seguit de suposades irregularitats, ara cal «corregir-les». Gili, al seu torn, va destacar que el cas arrenca arran del fet que la propietat va demanar una llicència d’obres i que llavors es van detectar «incongruències» entre el pla d’urbanisme i la realitat dels terrenys. La cònsol major va explicar que amb la demanda es va comprovar que, al pla d’urbanisme, el terreny constava com a consolidat (la qual cosa suposa que els vials han d’estar fets i que compta amb un seguit de serveis) però que, en canvi, «si algú es desplaça» fins a la zona pot comprovar que aquests requisits no es compleixen. Arran d’aquests fets, el comú va fer silenci administratiu, la qual cosa va suposar que els privats duguessin la corporació comunal a la Batllia. «En cap cas ho fa el comú», va voler deixar clar Gili.
D’aquesta manera, la cònsol major va detallar que el «primer error o oblit» constatat va ser que el primer pla d’urbanisme parroquial classifiqués aquests terrenys com a sòl consolidat quan no ho eren. I el segon s’hauria donat en la revisió del pla del 2018, ja que «els tècnics diuen» que s’hauria d’haver posat com a no consolidat. Gili va assegurar que, davant la demanda dels propietaris privats, el comú «s’ha de defensar», i que arran d’això va començar la recerca de documentació que va generar encara «més dubtes» al voltant d’aquest afer. A més, va destacar que quant al fet que es decidís que el cas fos tractat a porta tancada en tres Consells de Comú, s’ha volgut «malinterpretar», i va afegir que si s’ha fet així ha estat per preservar la intimitat i el dret a la imatge de les persones afectades, en aquest cas Sandra Tomàs, que a més és una persona pública, tal com va apuntar Escalé. «No hi ha hagut cap indefensió ni obscurantisme», va destacar la cònsol, que va afegir que els consellers de l’oposició i la propietat han estat informats en tot moment. De fet, va subratllar que fer els consells a porta tancada ha estat «una decisió unànime», ja que ha estat «compartida» per la minoria. Al seu torn, el secretari general va puntualitzar que les tres sessions a porta tancada es van dur a terme el 28 de juny, el 7 d’octubre i el 10 de desembre. I, de fet, en la darrera es va decidir que s’aixequés el secret, així que a partir d’ara, les sessions on s’hagin d’abordar aquest aspecte seran públiques.
Inici fa un any i nou mesos
Escalé va entrar més al detall dels actes cronològics en què s’ha anat desenvolupant aquest afer, puntualitzant que l’11 de març del 2020 va ser quan Sandra Tomàs va demanar la llicència urbanística per a la parcel·la, que fa 11.300 metres quadrats. Després del silenci administratiu abans esmentat, el 2 de febrer d’enguany, Sandra Tomàs i Raül Tomàs, el segon propietari de la parcel·la, presenten la demanda a la Batllia contra el comú per poder urbanitzar. És llavors quan la corporació comença a recopilar documentació i «es comencen a trobar irregularitats», tal com va comentar el secretari general. El 10 de juny, Escalé i el cap de cadastre, que és qui porta el dossier urbanístic ja que el cap d’Urbanisme no intervé en ser germà de l’arquitecte de la família Tomàs, es troben amb els cònsols per exposar-los el cas, i cinc dies després, es manté també una trobada amb el cap de la minoria i la consellera major, Cèlia Vendrell. En una altra trobada amb els membres de la minoria es «comenta» la possibilitat de fer els consells a porta tancada.
El 23 de juny, el comú manté una reunió amb Sandra Tomàs i el seu advocat, se’ls dona la documentació i se’ls informa que s’han detectat un seguit d’irregularitats administratives, i se’ls demana si tenen documentació que aclareixi el cas. Posteriorment, en la sessió de consell de comú del 28 de juny, el comú aprova demanar a la Batllia que faci una revisió d’ofici de tota la documentació, és a dir, que es deixa en mans de la justícia jutjar sobre tota la documentació trobada. El 30 de juny, la corporació comunica de manera oficial a la Batllia que suspengui la causa que hi ha en curs i que, de forma paral·lela, revisi d’ofici i per via administrativa aquesta documentació. Poc després, els propietaris demanen informació addicional i el comú els dona un mes més i un altre d’addicional perquè puguin fer al·legacions. El termini va cloure el setembre, i en vistes de les al·legacions es convoca un segon consell de comú a porta tancada per valorar-les i decidir dur-les a la Batllia.
Les revisions d’ofici que es demanen fan referència a tres actes diferents. El primer dels quals, la delimitació que es va fer el 1992 amb un informe jurídic contrari, ja que sembla que no s’estava fent com calia, és a dir, sobre el terreny. A més, l’acta del comú en què es tracta aquest tema menciona l’informe, però en cap cas que fos negatiu. I a més, es dona la circumstància que qui llavors era propietari del terreny, Joan Tomàs, era cònsol menor i no consta que s’abstingués. La segona revisió fa referència a la permuta de terrenys entre Tomàs i el comú. El terreny del privat estava valorat en 186.000 euros i el comunal en 266.000 euros, i atenent a aquesta diferència i al fet que no es tractava de terrenys de la mateixa tipologia, sembla que el pèrit judicial «no tenia tota la informació», segons Escalé. Tampoc queda clar, va afegir, quin era l’interès de la corporació comunal en permutar aquests terrenys.
La tercera revisió és sobre la qualificació del terreny com a sòl consolidat i el fet que en la revisió del 2018 es continués mantenint. Davant aquests fets, el cònsol menor va destacar que el comú no pot «mirar cap a un altre costat» perquè «tots som iguals davant la llei», i que el que ha de fer la corporació és vetllar perquè es «respecti l’interès general».
Opinió de l’oposició
En una roda de premsa que els membres de l’oposició havien convocat ahir per fer balanç del mandat, també van fer referència a aquest afer. «Ja vam avisar la majoria de les conseqüències que podia tenir», va explicar el cap de l’oposició, Miquel Aleix, afegint que «haurien d’haver parlat amb els cònsols anteriors i amb la propietat afectada», abans de tirar pel dret i judicialitzar-ho. Així, els consellers escaldencs de Demòcrates van defensar la legalitat de l’autorització com a sòl urbanitzable. «Si la zona té una tipologia urbanística i un projecte autoritzat en sòl urbanitzat, voler parar-ho perquè no agrada, crec que no és feina del comú», va qüestionar Aleix, així com tampoc fer ús «de polítiques incendiàries». «És una manera de treballar impròpia d’una majoria comunal», va afegir al seu torn Jordi Vilanova, segons va informar l’ANA.
