Els propietaris dels pisos que durant un mínim de dos anys estiguin buits injustificadament hauran de pagar 5,05 euros per metre quadrat útil com a taxa. Això es tradueix en 505 euros anuals per un pis de 100 metres quadrats. El nou tribut, anomenat Impost sobre els Habitatges Buits (IHB), és una de les mesures urgents que conformen la llei òmnibus que ha de pal·liar els efectes de la manca d’habitatge i dels elevats preus dels lloguers. El Consell de Ministres ha aprovat avui el text, tres mesos després que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, anunciés en una sessió ordinària al Consell General el paquet de propostes de l’esperada llei.
L’objectiu de la taxa és animar els propietaris d’habitatges desocupats a introduir-los al mercat del lloguer per poder fer front a la gran demanda de pisos residencials. «Aquesta taxa no té una finalitat recaptatòria sinó una naturalesa extrafiscal. L’objectiu és promoure la funció social de l’habitatge», va explicar Espot a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. L’IHB es meritarà cada 31 de desembre mentre l’habitatge estigui buit.
Espot també va ressaltar la importància de garantir el dret a la propietat, contemplat a la Constitució. Per aquest motiu també s’han fixat els supòsits en què els propietaris estaran exempts de pagar l’impost. El gravamen no s’aplicarà a aquells habitatges que siguin segones o terceres residències per a ús familiar, els que siguin domicili fiscal o social del propietari, que estiguin relacionats amb una activitat econòmica –com ara els despatxos d’una empresa–, o que estiguin buits per raons de canvi d’habitatge per motius laborals o de salut.
Tampoc s’inclouran a la llista els pisos que estiguin a la venda a través d’una agència immobiliària. Espot va aclarir que «no és suficient» tenir el pis al la base de dades de la immobiliària i després rebutjar les ofertes de venda.
Inscripció a un registre
Seguint el model dels Estats Units i Irlanda, el Govern proposa crear un registre d’habitatges buits. «Els propietaris tenen l’obligació d’inscriure’s-hi. Si no, en fase d’inspecció hauran de fer front al pagament de l’impost i als recàrrecs per penalització», va dir el titular de la cartera d’Afers Socials.
El Departament de Tributs i Fronteres s’encarregarà de la comprovació de les dades, tenint en compte els consums elèctrics que té registrats FEDA. De fet, Espot va assegurar que ja s’han establert contactes amb la parapública per aconseguir aquestes xifres. Alhora, també s’estan mantenint converses amb les entitats bancàries i amb els comuns.
Altres mesures tributàries
Com a incentius fiscals, el text també modifica la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials immobiliàries (ITP) i estableix l’exempció de pagar el gravamen que rep el Govern quan es compra un bé immoble, si es justifica que l’habitatge ha estat un mínim de cinc anys destinat al lloguer residencial. Del 4% que suposa l’ITP, un 1% és el que recapta l’administració central. El 3% restant és competència dels comuns. Espot va explicar que la llei també obre la porta a una exempció o reducció de l’ITP comunal, previ acord amb la corporació de cada parròquia. Pel que fa a l’IGI, el text explicita que als habitatges d’ús turístic no se’ls pot aplicar el tipus superreduït del 0%.
D’altra banda, amb la proposta del Govern es possibilita l’ajornament de la cessió econòmica que s’ha d’abonar al comú quan es construeix un edifici o s’amplia amb l’objectiu d’arrendar-lo. Després que els cònsols s’oposessin a la reducció de la cessió obligatòria que va proposar Espot, es manté el percentatge, però es permet ajornar o fraccionar l’import en un període màxim de 10 anys des de la data d’acabament de les obres. Amb aquesta mesura es volen donar facilitats a la construcció de nous edificis.
A més, es podran atorgar llicències de rehabilitació o de reforma d’habitatges encara que no compleixin la norma si es destinen a lloguer. Així es vol possibilitarà que alguns edificis que ara es troben desocupats puguin tenir un ús i es pugui fer créixer el parc immobiliari.
Amb l’aprovació d’aquesta modificació legislativa, el Govern vol que l’habitatge deixi de ser la principal preocupació de la població, tal com reflecteix la darrera enquesta del CRES.
