L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha respost a la moció presentada pel grup municipal de la CUP, en què es demanava a la corporació “impulsar iniciatives per garantir ocupacions laborals dignes a les persones migrades” i es proposava que “una part de la plantilla pública sigui formada per persones migrades”. El consistori ha recordat que totes les incorporacions a la plantilla municipal es realitzen mitjançant els programes de selecció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i que el procés està regulat per quatre principis bàsics: capacitat, transparència, mèrit i igualtat.
En aquest sentit, des de l’ajuntament han assenyalat que qualsevol persona que compleixi els requisits pot accedir als processos de selecció, incloses les persones d’origen migrant, sempre que s’ajustin al marc normatiu establert. El consistori admet que, dins d’aquest marc legal, la presència de perfils diversos pot contribuir a millorar l’eficiència del servei públic i fomentar una administració representativa, però rebutja vincular la contractació pública a criteris identitaris o d’origen.
Paral·lelament, i davant el debat públic sobre els efectes de les polítiques andorranes a la ciutat, l’Ajuntament ha volgut remarcar que “la Seu d’Urgell és una ciutat acollidora” i que “no es volen posar murs ni barreres a les persones que busquen millorar les seves condicions de vida”, segons recull el comunicat municipal. El text afegeix que, en cap moment, s’ha criminalitzat aquest col·lectiu.
Aquest posicionament s’emmarca també en les declaracions que l’alcalde, Joan Barrera, va fer a EL PERIÒDIC, on va confirmar que el pròxim 31 de juliol es reunirà amb representants del Govern per analitzar l’impacte de les polítiques andorranes en l’economia i el teixit social de la Seu. Barrera va indicar que la trobada serà “una primera presa de contacte per entendre millor què està passant a cada banda de la frontera”, i va reconèixer que “algunes de les situacions que es viuen a Andorra tenen conseqüències directes a la Seu”.
L’alcalde també va admetre que cal millorar la col·laboració transfronterera en temes laborals i socials, i va expressar la voluntat de “trobar solucions conjuntes”. Tot i això, va evitar fer valoracions sobre mesures concretes i va emplaçar les parts a treballar amb dades objectives i informació contrastada.
