Llum verda al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, amb el suport de Demòcrates per Andorra i Andorra Endavant, i el vot en contra de Concòrdia i els Socialdemòcrates. Una aprovació que, abans d’efectuar-se, ha comptat amb la intervenció de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, qui ha defensat que la reforma busca “protegir la identitat a través de la llengua i la cultura, amb un règim just perquè les persones que estan suficientment adaptades puguin veritablement accedir-hi”.
Una de les principals modificacions és que la naturalització permetrà acreditar 20 anys de residència amb interrupcions al país, fet que implica que “la persona que demana la nacionalitat no ha d’estar 20 anys seguits al país”. A més, el text flexibilitza la transmissió de la nacionalitat entre pares i fills, de manera que els progenitors podran transmetre-la encara que el fill no hagi nascut a Andorra. Segons ha exposat Molné, es tracta d’evitar que “un petit descuit acabi amb la possibilitat de tenir la nacionalitat”. Pel que fa a les unions matrimonials, la reforma fixa que la convivència s’haurà de mantenir almenys fins que finalitzi el procediment d’obtenció, mentre que el còmput dels anys d’escolarització es flexibilitza i s’amplia els terminis per renunciar a la nacionalitat d’origen.
Per la seva banda, el president de la majoria parlamentària, Jordi Jordana, ha reivindicat l’evolució històrica de la normativa, recordant que la llei del 1995 ja havia passat dels 25 als 20 anys de residència exigida. Així, Jordana ha defensat mantenir “la tradició en termes de nacionalitat” i ha assegurat que Andorra compta amb “estàndards internacionals” adequats en aquesta matèria. El conseller també ha justificat el rebuig de les esmenes assegurant que “amb la mobilitat demogràfica tan accelerada, es fa necessari mantenir els terminis de residència actuals”. “La nacionalitat no es redueix a una mera residència al país”, ha afegit, tot reiterant que ha de ser “una combinació entre un dret i un mèrit” i que la llei aprovada permet “posar més rigor” i “evitar efectes no desitjats”.
En una línia semblant s’havia expressat minuts abans el conseller d’Andorra Endavant, Marcos Monteagudo, qui ha defensat que “l’obtenció de la nacionalitat no és només un tràmit, sinó identitat i arrelament”: “Adquirir la nacionalitat ha de tenir esforç i estima al nostre país”, ha afegit, remarcant que “la nacionalitat ha de donar privilegis com l’habitatge”. Monteagudo també ha assegurat que des d’Andorra Endavant “sempre hem defensat la prioritat nacional” i ha admès que la reforma “no és la llei que hauríem fet”, però sí que “millora la situació” perquè introdueix “més garanties”. “La nacionalitat no es regala, es treballa, es demostra i es mereix”, ha conclòs.
Vot en contra dels Socialdemòcrates i de Concòrdia
Tanmateix, des del grup parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela ha lamentat que el debat no hagi servit per abordar una reforma més profunda dels terminis i del model d’integració, tot recordant que fa més d’una dècada el PS ja defensava canvis en aquesta matèria. Així, ha alertat que “cada dia hi ha més persones que veuen més llunyana la situació política perquè els ciutadans es pensen que no se’ls compta per a res”. En aquest sentit, ha remarcat que “els nacionals andorrans només som un 45%, mentre que els no nacionals representen un 55%”, tot qüestionant “quin model de país volem” i defensant “un nacionalisme obert” i un “model de país integrador”. Així, Vela també ha defensat reduir fins als deu anys el termini per accedir a la nacionalitat, recordant que es tracta d’una recomanació del Consell d’Europa: “La nacionalitat és un dret, no un privilegi”, ha afegit.
Des de Concòrdia, el conseller Jordi Casadevall ha anunciat el vot contrari del grup en considerar que la reforma “tot i presentar-se com una actualització, endureix algunes normes i consolida un model més restrictiu”. Tot i reconèixer la necessitat de modificar la legislació, ha defensat que el debat havia de servir per definir “quin tipus de país volem”. Així, el conseller ha indicat que el text introdueix “una forma més rígida” d’accés a la nacionalitat i no reconeix “els valors reals” de les persones que viuen al país, motiu pel qual ha defensat la necessitat d’una revisió “estructural” de la llei perquè Andorra pugui “oferir horitzons a la ciutadania”. A més, ha assegurat que la reforma “s’allunya de l’esperit d’integració d’Andorra” i ha apuntat que “Andorra ha de ser un país que integra”.
