Günter Verheugen, excomissari europeu d’Empresa i Indústria, va ser un dels convidats per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) a la jornada Unió Europea: el futur acord d’associació entre Andorra i la UE. Un expert en la matèria com és aquest expolític alemany, no va dubtar a mullar-se sobre el futur d’Andorra i va opinar: «Actualment no pot aspirar a sobreviure com un estat autosuficient, remot, com una comunitat a les muntanyes». Verheugen, de fet, va deixar clar que el Principat «ja està connectat al món exterior» i que necessita «certeses legals per als seus ciutadans i els negocis».
Cases i la falta d’informació / El president de l’EFA, Josep Maria Cases, també va dir la seva sobre l’acord d’associació i va llençar a l’aire una reflexió: «S’està dient que perdre el poder i la justícia, i això no és veritat perquè ja l’hem perdut. Quan vam firmar el tractat amb el Consell d’Europa [l’any 1994], la justícia es va transmetre allà». I va reiterar: «Avui, l’última paraula la té el Consell d’Europa».
En tot cas, el màxim mandatari va assegurar que les negociacions «estan generant incredulitat». Per a ell les negociacions estan sent llargues i segons va apuntar: «La gent no està prou assabentada de què passa i tampoc sabem fins on poden arribar». Segurament, per això, l’associació va voler organitzar la jornada d’ahir.
Mantenir les quotes d’entrada / Els altres punts de vista van córrer a càrrec d’Andreu Olesti i Xavier Fernández, un catedràtic i un professor de dret internacional públic que segueixen al dit els estira-i-arronsa d’Andorra i la UE. «Andorra vol un acord similar al de Liechtenstein quant a la lliure circulació de persones», va assegurar Fernández. És a dir, que vol mantenir les quotes d’entrada de residència i treball.
Una frase que, a més, va en línia amb aquelles «clàusules i mesures» a les quals va fer referència Toni Martí en les declaracions posteriors a la reunió amb Mònaco i San Marino, dos països que en qüestions de mercaderies tenen una unió duanera complerta. «Penso que Andorra hauria de preservar les seves especificitats i la seva economia interna», va complementar Olesti. Els famosos 24 capítols. Entre ells el tabac i el seu preu, el gran tresor del Principat.
