No he vist mai un Jedi en un hospital. Ni anant al metge. De fet, segurament no sabria diferenciar un Jedi si el tinc al costat. Com a molt si porta una espasa de llum. Ara bé, si la porta, abans pensaré que és un friqui. El poder de la força és gran i em sembla a mi que un Jedi ben poc necessita visitar els serveis mèdics. A la taula rodona sobre la sanitat andorrana realitzada a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell amb representants de tots els partits que es presenten a les eleccions generals, es va parlar del costat fosc que existeix al SAAS, des de la despesa econòmica que suposa, al clima laboral dolent i la font d’endollismes que suposa per als amics de qui manen. Això és el que diuen bona part de les formacions.
També es parla que s’ha convertit en un monstre. Seguint la saga de La Guerra de les Galàxies, imagino que seria com Jabba el Hutt, que no para d’engolir, en aquest cas els cabals públics. Carine Montaner va ser qui va treure la terminologia de monstre, que després va tenir vigència entre els assistents. Tot plegat és opac i una nebulosa, també subratllava. O sigui, que el SAAS és com un forat negre. Com una mena de Darth Vader, però fins i tot els megadolents de les pel·lícules tenen el seu costat bo i Albert Granyena veu «la llum en la foscor», com si fos Luke Skywalker. No és cap Jedi, però sí metge de capçalera i la seva explicació, pausada, els assistents van agrair-la per ser coneixedor del tema. Va ser qui va tenir més claca. Perquè en l’exposició dels representants polítics, cada cop que finalitzaven eren aplaudits. Ells mateixos també ho feien als seus rivals. Això sí que és fair play. Alfons Clavera es deixa de pel·lícules de ciència-ficció i més que el poder de la força, per a ell tot és molt més diví. I hi ha un dogma, com la lliure elecció d’un metge, que es tracta d’un «principi sagrat».
Després, en les intervencions del públic, ja no va haver-hi tanta pax romana. La majoria estan d’acord que el SAAS o bé s’elimini, o es transformi per estar al servei del ministeri. Tenen clar que es necessiten canvis profunds, amb pacte d’estat inclòs. Els motius per arribar-hi són nombrosos. Com a membre del Govern a l’última legislatura, Xavier Espot és qui més va rebre. Un fet que no li és gens nou, perquè durant tota la campanya és el blanc de les crítiques per part de la resta de partits. Els arguments en contra del funcionament del SAAS es van anar repetint, i el líder de Demòcrates va ser com Han Solo, que amb el seu Falcó Mil·lenari va «defugir dels alarmismes» que estava sentint de manera continuada, considerant que s’estava caient de manera excessiva en la demagògia.
Preguntes interminables
Cada polític comptava amb 10 minuts per exposar el seu programa respecte a la sanitat del país, i un cop passaven tots pel faristol era el moment de les preguntes. El temps de què van gaudir per parlar inicialment va ser cronometrar estrictament, quedant-se amb ganes de parlar més. Però qui també ho desitjava era el personal que hi havia a la sala. Les preguntes eren tan llargues, amb explicació de la situació prèvia, que fins i tot els van haver de dir que anessin al gra. Eusebi Nomen estava de bon humor. «Si contestem tots serà un rotllo», indicava. Aquesta era una taula rodona per parlar sobre la sanitat andorrana, i com no, Nomen va aprofitar-ho per treure el seu tema estrella, com són les negociacions per a l’acord d’associació de la Unió Europea. Prèviament ja va avisar que tenia sentit exposar la temàtica, perquè posarà en crisis tot el sistema sanitari nacional, per haver d’atendre tothom, d’aquí i de fora, de la mateixa manera. S’ho va fer venir bé per treure un dels punts importants del seu programa.
Dites mèdiques
Ja que es trobaven en un centre hospitalari, no podia faltar fer l’ullet als allí reunits amb frases amb vocabulari mèdic. No es podia deixar escapar l’oportunitat. Era fàcil. Qui va obrir la veda va ser Montaner, amb el típic «és millor prevenir que curar», mentre que Espot no va voler quedar-se enrere amb el «seria pitjor el remei que la malaltia».
