El trencament de la majoria comunal de Sant Julià de Lòria és cada vegada més evident. Les decisions liderades pel cònsol major, Josep Miquel Vila, no són compartides en moltes ocasions ni tan sols pels companys de formació. La recent dimissió de l’interventor lauredià, Josep Maria Altimir, ha incrementat encara més el malestar de certs membres de la majoria que, tal com ha denunciat en diverses ocasions l’oposició, critiquen l’opacitat i la poca informació facilitada per part dels líders locals.
La consellera de social, Paqui Barbero, assegurava ahir no estar sorpresa per la decisió d’Altimir de deixar la corporació després de presenciar diverses desavinences amb la manera de fer dels cònsols. Amb tot, va lamentar assabentar-se de la notícia per la premsa i no haver rebut cap tipus d’informació oficial per part dels líders polítics de la parròquia.
A parer de Barbero, «és normal que [l’interventor] no signés l’informe» que avalava el suplement de crèdit per dur a terme un estudi de viabilitat per construir una tirolina a Naturlandia. «El projecte depèn d’una societat i no del comú», recordava tot insistint que Altimir «ja va tenir problemes en l’últim consolat, és normal que ara no vulgui deixar passar una situació que no veu clara». En aquest sentit, cal recordar que Altimir va ser inhabilitat durant tres mesos en ser condemnat per omissió del deure de perseguir delictes en el cas de les targetes black derivat de la mala gestió de Montserrat Gil i Manel Torrentallé.
Desacord amb el projecte
Dins de la majoria, de fet, Altimir no era l’únic que no veia amb bons ulls el projecte de la tirolina. Barbero va admetre ahir que «no crec ni en el projecte de la tirolina ni tampoc en el del ràfting». «La parròquia té altres necessitats que requereixen d’inversió», va sentenciar, tot afegint que «no en sóc una experta però pagar 400.000 euros per un estudi d’un projecte que no sabem ni si farem és una bogeria».
Un aspecte en el que coincideix l’oposició. Joan Albert Farré va subratllar novament la manca d’informació rebuda per part del comú i va emfatitzar en el «desgavell constant que hi ha al comú i que en aqueta ocasió malauradament ha acabat amb una dimissió». En aquest sentit, Farré va recordar que Altimir tenia tota la seva confiança. I és que, de fet, Altimir va entrar com a interventor de la mà del mandat d’UL amb Josep Pintat al capdavant.
Pel que fa a la gota que ha fet vessar el vas de paciència d’Altimir, Farré va indicar que en la sessió comunal en què es va aprovar el suplement de crèdit pel projecte de la tirolina «ja vam votar en contra i vam mostrar la nostra oposició, però ells tenen la paella pel mànec». «Són fets que es van repetint. S’inverteix en molts projectes sense acabar-los», va apuntar fent referència, entre d’altres, a la idea del ràfting. A parer del conseller de la minoria, «la gestió del diner públic requereix més rigor».
Projectes «dilatats en el temps»
El cònsol major encara compta, però, amb cert suport dins la majoria. El conseller de cultura, Josep Roig, va afirmar ahir que «és necessari fer un estudi de viabilitat per decidir si es pot fer o no la tirolina perquè es tracta d’una inversió de construcció important», que ascendeix a gairebé cinc milions d’euros. «No estem acostumats que en el passat s’estudiés abans d’invertir però són diners del poble i no es poden invertir sense conèixer la viabilitat del projecte», va considerar. Pel que fa a l’elevat cost de l’estudi, prop de 400.000 euros, va incidir en què «s’ha pressupostat aquesta xifra però això no vol dir que es gasti tota la partida».
En la mateixa línia, Roig va recordar que la idea de la majoria era convertir Sant Julià en la cota 900 de Naturlandia amb l’objectiu de dinamitzar la parròquia. És amb aquesta finalitat que es va proposar el ràfting i que ara es parla de la tirolina, remarcava Roig. Pel conseller, «se’ns estan reclamant resultats en un termini que no és l’adequat», ja que «a vegades hi ha projectes que es dilaten en el temps [fent referència al ràfting] però jo encara no els donaria per descartats».
Pel que fa a la dimissió d’Altimir, Josep Roig va dir que «em consta que a la carta que ha presentat parla de motius personals i no professionals» i va assegurar que la notícia l’havia agafat per «sorpresa». En tot cas, va afegir, «sempre que he treballat amb Altimir ha sigut correcte i molt escrupolós».
