La consellera del PS+Independents a la minoria del Comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona fa un repàs de la primera meitat de legislatura en què reclama a la corporació que el ciutadà sigui el seu «eix d’actuació» i se centri més en les problemàtiques quotidianes en lloc de planificar grans obres que només beneficien «uns quants».
–Quin balanç fa de la primera meitat de legislatura?
–Som conscients que som una parròquia molt activa i en constant creixement, però crec que falta posar remei a alguns temes que condicionen i que haurien de facilitar la vida als ciutadans. La parròquia continua col·lapsada i cada vegada és més car viure-hi, a més de la problemàtica de l’habitatge, que és nacional, però a la capital es posa més de manifest.
–Què es podria haver fet millor?
–A nosaltres ens agradaria que Andorra la Vella fos una parròquia per a tothom, que a més de ser el nostre lema de campanya, vol dir fer política i gestió per a tota la població igual. Ens agradaria que fos una parròquia més oberta, més participativa, que escoltés els seus ciutadans. La pandèmia ens va enxampar a l’inici del mandat i vam fer sessions de treball conjuntes molt productives, obertes a totes les iniciatives, independentment del grup polític que les proposés i ens hauria agradat que fos així durant tot el mandat. Ara ens tornem a trobar amb un model selectiu en què només es dona resposta a una part de la ciutadania, amb projectes faraònics que fracassen, perquè no hi ha planificació ni viabilitat prèvies, quan el que nosaltres realment voldríem és engegar iniciatives consultades a la gent per saber què és el que afecta realment el seu dia a dia.
–Manca transparència per part de l’equip comunal?
–Sí. El model de gestió comunal que s’aplica és competència de la majoria i nosaltres hi som per supervisar-lo i intervenir quan sigui necessari, però no tenim cap poder de decisió. A més, no sempre ens assabentem de les decisions per l’equip de la majoria, sinó que ho fem per la premsa i per això després d’haver manifestat el nostres malestar, vam acceptar la proposta dels cònsols de fer tres reunions per compartir-nos els projectes més rellevants o altres temes. Finalment, n’hem fet quatre, però a vegades ens proposen una data tres dies abans i nosaltres, els consellers a la minoria que som electes igual però que no tenim exclusivitat única al comú, no sempre hi podem assistir i, fins i tot, a vegades ens comparteixen les idees quan ja estan preses. Em sembla bé tenir la primícia, però el que nosaltres voldríem és treballar braç a braç i no arribar als consells de comú i trobar-nos amb sorpreses. I si nosaltres ja patim manca de transparència, de cara a la ciutadania encara s’agreuja més.
–Quan diuen que la parròquia no és prou amable amb els seus ciutadans, a què es refereixen?
–Per poder fer una bona gestió pública, i l’administració comunal és la més propera al ciutadà, cal conèixer quines són les seves necessitats reals. I això no és qüestió que la gent demani hora a la senyora cònsol per poder contrastar una sèrie de qüestions, sinó que hi ha altres mecanismes, i més avui dia que tenim tants mitjans a l’abast per copsar la realitat. De fet, a vegades es tiren enrere iniciatives perquè no s’ha fet un feedback previ amb la ciutadania.
–L’eliminació de pàrquing gratuït 30 minuts ha estat un error?
–No sé si qualificar-ho com un error, però sí que diria que ha estat una improvisació i, una vegada més, hi ha hagut manca de transparència, perquè sí que és cert que l’anunci es va fer públic, però ni a nosaltres mateixos ens havien detallat els canvis més importants en relació amb les ordinacions de preus públics i l’ordinació tributària. Tots confiem que el gestor serà transparent, farà les coses el millor possible, donarà resposta a totes les necessitats, etc., però quan et trobes amb això creus que no t’han tingut en consideració. Aquesta decisió ha tingut una implicació important, per molt que la majoria digui que la proposta ja venia avalada per Mobilitat i que és el primer comú que la tira endavant.
–I per què no ho han fet els altres?
–Perquè possiblement no consideren que sigui realment una solució, perquè quan demanem quin informe sosté aquesta mesura, descobrim que l’únic que hi ha és un Power Point de Mobilitat que es va presentar un dia en una reunió de cònsols i en què es creia que el fet de poder estacionar gratuïtament feia que els ciutadans anessin de pàrquing en pàrquing a fer els seus encàrrecs per estalviar-se pagar 30 minuts. Si no hi ha dades més concretes, no s’han de tirar endavant iniciatives que poden tenir l’efecte contrari, perquè no hi ha cap millora i en hora punta la parròquia continua col·lapsada i nosaltres hem recollit més de 6.000 signatures en contra.
–I tenint en compte que ara per aparcar s’ha de pagar, creu que caldria millorar el servei de bus comunal?
–Aquesta és l’anàlisi. Nosaltres no som tècnics, però per això vam dir fa més de dos anys de crear una taula de mobilitat en què hi ha d’haver coordinació amb el Govern i agents socials que poden aportar moltes millores. Sense un bon pla, difícilment donarem un bon servei perquè l’únic que es fa és prendre mesures temporals sense tenir en compte la repercussió i les possibles alternatives. És evident que el bus comunal no dona resposta a totes les zones i barris de la parròquia amb el bus actual i potser podríem implantar el bus a demanda, que tan bona acollida ha tingut a altres parròquies, però abans cal analitzar bé i fer una bona planificació a curt, mitjà i llarg termini.
–Quina és la solució al col·lapse? La cònsol ha arribat a demanar als ciutadans no agafar el vehicle propi per deixar espai als turistes.
–Això considero que és posar el cap sota l’ala, perquè si el que es pretén és sensibilitzar els ciutadans davant aquesta problemàtica, potser s’hauria de fer d’una altra manera i donar-los una alternativa, com els aparcaments dissuasoris. En aquest sentit, nosaltres ja hem fet la nostra contribució aportant propostes, algunes de les quals han estat rebudes de bon grat. Cal abordar amb globalitat tota la problemàtica i no anar posant pegats a situacions concretes.
–L’últim pla que han engegat des de l’oposició tracta la detecció de les voravies malmeses. Quin resultat estan extraient?
–Aquest és un altre tema perquè, igual que amb l’eliminació dels 30 minuts gratuïts dels aparcaments, agraïm moltíssim la participació ciutadana, que ens ajuda a millorar la gestió i aportar solucions. Si al ciutadà no li facilitem les eines perquè sigui proper, aquest veu l’administració distant i no denunciarà incidents o, en aquest cas, voreres malmeses. Encara no veiem els fruits de la campanya, tot i que crec que sí que hi ha equips que intervenen en zones puntuals molt cèntriques i realitzen les millores escaients. La parròquia és molt gran, amb molts quilòmetres de voreres, i, tornem-hi, s’ha de planificar molt bé i prioritzar les intervencions, i aquí desconeixem que hi hagi un pla d’actuació.
–El comú pretén destinar un milió d’euros per posar-hi remei.
–Sí, tot i que també cal pensar que hi ha indrets on directament no hi ha vorera i això creiem que ha de ser un altre projecte, perquè si una part d’aquest milió d’euros no es destina a rehabilitar sinó a fer de nou, aviat s’acabaran els diners. Es tracta d’una qüestió de seguretat, ja no parlem només d’embelliment, que també és molt important; parlem d’evitar danys personals i per això hem de fer prevenció. Fins a la data hem rebut més de 60 fotografies d’espais malmesos i les enviarem perquè es tingui en consideració. Això sí que és ser al costat del ciutadà i donar resposta.
–També són uns ferms defensors de l’ús de la bicicleta, però la parròquia està realment preparada?
–No. Som defensors de la bicicleta, però també som conscients que s’han de tenir carrils segregats que garanteixin la seguretat per poder potenciar el seu ús, la veritat sigui dita. Si realment volem treure vehicles hem de prioritzar i oferir les millors condicions.
–Què li sembla que l’edifici multifuncional s’instal·li a la capital? És necessari?
–Bé, aquest és un projecte del Govern i el que vol el Comú d’Andorra la Vella és que es faci a la capital, i sembla que l’Executiu ha accedit al fet que així sigui. El que volia la cònsol major era que fos al terreny de la plaça de braus, el problema –i nosaltres ja ho vam avançar– és que es tracta d’un espai parcialment privat i el Govern no hi pot destinar un projecte milionari si la propietat no és pública. A més de les dificultats que suposaria pel trànsit al centre de la ciutat, és clar. A vegades el comú fa volar coloms, anunciant grans iniciatives que encara no han estat aprovades, i ni tan sols analitzades. «Farem, farem, volem, volem». Doncs no. Quan es diu és perquè les variables ja són al sac i ben lligat.
–I l’opció de la Margineda, què en pensa?
–No tenim més informació que la que s’ha dit als mitjans, però tot i que el Govern tenia el projecte contemplat en el pressupost, veig difícil que es pugui materialitzar en aquesta legislatura.
–Sovint han criticat la futura reforma de l’estadi comunal. Com l’haurien plantejat vostès?
–El projecte del comú no és una reforma de l’estadi comunal, sinó fer un nou estadi comunal, en què fins i tot s’ha plantejat fer un 2×1 en què també s’englobés l’edifici multifuncional, però això és una bajanada de diners. Hem de pensar en la situació que estem vivint: és un moment molt delicat, a escala nacional però també mundial, i fer despeses d’aquesta magnitud no sé jo si són realment una prioritat perquè aquesta mena d’equipaments necessiten molts anys d’amortització. És clar que hem de ser proactius, però també cautelosos i no endeutar de més les administracions públiques.
–Però és evident que l’estadi comunal necessita una reforma, oi?
–Sí, però ben entesa, sent conscients que és un estadi comunal i que necessita una remodelació específica. No estem parlant d’un estadi per fer-hi esdeveniments, sinó que el més important són les activitats esportives, sense oblidar que hi ha federacions que depenen d’ell.
–Celebren que, per ara, el projecte del telefèric al pic de Carroi estigui aturat?
–La veritat és que sí. Nosaltres no ho hem vist clar des d’un inici, especialment pel seu impacte mediambiental. En el moment de votar la licitació ens vam abstenir perquè ens faltava molta informació al respecte i, malgrat que es condicionava l’accés a les pistes d’esquí, jo no estic segura que fos el millor projecte. També dubto que beneficiés en alguna cosa tots els ciutadans del país, no només els de la capital, perquè l’entorn natural és el patrimoni més pròxim que tenim i no el podem malmetre.
–El comú pot fer més per solucionar la problemàtica nacional de l’habitatge?
–I tant que sí, molt més. De fet, la llei de finances preveu destinar-hi una part del pressupost i les cessions urbanístiques han d’anar orientades en aquesta línia. És cert que el comú va cedir el terreny Borda Nova per fer-hi pisos gestionats per l’Institut Nacional de l’Habitatge, però calen més polítiques que impulsin el lloguer a preu assequible. El que estem vivint actualment és inassumible per a molta gent i, fins i tot, hi ha qui ha de creuar la frontera per arribar a finals de mes. Així que sí, el comú podria fer molt més, potenciant iniciatives públicoprivades amb habitatges a preu assequible. També és molt important ajudar els joves a empancipar-se en les millors condicions, perquè sembla que cada vegada més l’estat del benestar s’està posant en perill. Escaldes-Engordany és un referent.
–En quin sentit?
–Nosaltres valorem molt tota la feina feta pel Comú d’Escaldes-Engordany durant la pandèmia i crec que han estat molt curosos amb la despesa pública. Hem de saber escoltar el ciutadà i no voler passar a la història amb projectes faraònics, sinó sent una administració pública que dona resposta a tots els ciutadans. I nosaltres no defallirem i continuarem treballant per a tots els ciutadans.
