El ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, ha assegurat, en una entrevista amb EL PERIÒDIC, que la regulació dels habitatges d’ús turístic ha situat el país en “un punt força interessant”, després de l’entrada en vigor de la Llei Òmnibus, la qual va suspendre noves llicències i va establir limitacions al sector. En aquest context, Torres ha detallat que des del 2 d’agost del 2024 fins al 20 d’abril del 2026 “s’han donat de baixa de manera voluntària més de 370 habitatges d’ús turístic”, una xifra que continuarà en augment en les pròximes setmanes: “En donarem de baixa d’ofici un total de 230 habitatges més”, ha detallat, apuntalant que aquests corresponen a aquells que “durant l’últim any no han fet cap tipus d’inscripció al ROAT”.
“El que vol dir això és que des que es va aprovar la llei estaríem parlant que 600 pisos han tornat al mercat residencial”, ha afirmat Torres. En aquest sentit, i sempre sota els càlculs realitzats per l’ens governamental, cal destacar que un habitatge d’ús turístic té una mitjana de cinc llits; per tant, la xifra total s’elevaria fins als 3.000 llits que s’han alliberat del mercat turístic i revertit en el residencial. “La nostra preocupació màxima és el mercat de l’habitatge, el mercat de la gent que viu aquí a Andorra”, ha remarcat el ministre, tot assegurant que el Govern està “satisfet que tota aquesta sèrie de pisos se n’hagin anat al mercat residencial”.
“Els habitatges d’ús turístic també són un pilar molt important de l’economia turística, per això tampoc els hem reduït tots de manera dràstica” – Jordi Torres
Tanmateix, Torres ha subratllat la necessitat de mantenir un equilibri amb el sector turístic: “Els habitatges d’ús turístic també són un pilar molt important de l’economia turística, per això tampoc els hem reduït tots de manera dràstica”, ha indicat, tot afegint que “a nivell d’ocupacions estem amb els mateixos llindars que els altres anys”, amb unes 12 milions de pernoctacions a l’any. Actualment, segons el ministre, en quedaran 2.100 habitatges d’ús turístic al país, una xifra que considera adequada: “Jo penso que és una xifra correcta”. Així doncs, i tornant a la mitjana de cinc llits per habitatge, ha apuntat que això representa “més de 10.000 llits turístics”, mentre que anteriorment n’hi havia “uns 12.000”.
Qüestionat, però, per l’actual relació amb el sector, Torres ha explicat que “hem tingut contacte constant” amb la principal implicada en el procés, l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT), tot i que “cadascú ha defensat la seva posició”. En aquest sentit, ha remarcat que “l’interès general ha prevalgut sobre qualsevol qüestió” i que aquest interès se centra actualment en el mercat residencial. Així i tot, el titular de la cartera de Turisme ha admès que la implementació de la normativa ha generat “certes friccions amb gent que ha perdut la llicència d’habitatge turístic”, remarcant que “hem hagut d’escollir què és el que nosaltres volem més”.
“Els que estan dins d’un edifici en què els habitatges d’ús turístic representen menys del 30% de l’immoble, tenen tres anys encara” – Jordi Torres
En relació amb l’origen d’aquesta regulació, Torres ha recordat que la normativa d’habitatges d’ús turístic es va crear en un context diferent. “En el moment que es va fer hi havia una crisi econòmica molt important, en la qual hi havia molts pisos buits a Andorra i es va fer aquesta llei per donar una sortida als pisos residencials”, ha explicat. En canvi, ha assenyalat que “ara el mercat turístic està madur i el mercat residencial està molt tensionat”, fet que ha portat el Govern a “intentar posar aquesta balança perquè ens tornin a revertir al mercat residencial”.
Aquesta situació, però, i tal com ha reconegut el mateix Torres, podria evolucionar en el futur: “Al final tot és qüestió de cicles i els governs han de ser dinàmics i hem d’intentar solucionar els problemes del moment tenint en compte el futur”, ha afirmat. Tanmateix, i qüestionat per possibles compensacions per als propietaris ‘afectats’, el ministre ho ha descartat de manera taxativa. “Els que estan dins d’un edifici en què els habitatges d’ús turístic representen menys del 30% de l’immoble, tenen tres anys encara. S’entén que poden acabar d’amortitzar els treballs”, ha conclòs, tot deixant clar que “més enllà d’això no hi ha cap compensació prevista”.
