El cap de Govern, Xavier Espot, ha situat el control del creixement demogràfic al centre del debat públic en respondre les qüestions plantejades en una nova edició de ‘El cap de Govern respon’, advertint que “l’Andorra del futur no pot ser de 150.000 habitants”, una fita que considera insostenible per als serveis públics i per al model social del país. Segons ha explicat, el Principat necessita evitar un augment desmesurat de la població per no comprometre la qualitat de vida actual. “No veig, mantenint els estàndards de qualitat de vida que tenim, anar més enllà dels 100.000 habitants”, ha assenyalat.
“No veig, mantenint els estàndards de qualitat de vida que tenim, anar més enllà dels 100.000 habitants” – Xavier Espot
Espot ha remarcat que l’objectiu del Govern és trobar un punt d’equilibri demogràfic, descartant tant un creixement indiscriminat com les propostes de decreixement. “La línia del Govern serà sempre trobar un punt d’equilibri, i no estem d’acord amb deixar que el país creixi de manera discriminada”, ha assegurat. En aquest mateix sentit, en ser qüestionat sobre les tensions en la sanitat pública, especialment a l’hospital, ha explicat que el notable increment poblacional dels darrers anys, especialment després de la Covid-19, ha generat tensions en diversos àmbits dels serveis públics. “Hem tingut un important creixement, sobretot després de la Covid, i això tensiona els serveis públics”, ha dit, tot esmentant l’impacte en l’educació, la mobilitat i els recursos hídrics.
Pel que fa a la pressió sobre el sistema sanitari, ha afirmat que “estem treballant en l’ampliació de l’hospital que donarà resposta a les necessitats del futur del país”. Aquesta pressió demogràfica ha portat l’Executiu a reforçar les mesures de contenció migratòria, tot recordant que “en matèria migratòria hem passat de 5.000 autoritzacions que vam atorgar el 2023 a 1.800 el 2024”, una reducció que busca equilibrar la capacitat del país amb la demanda de serveis, inclòs l’habitatge. “No podem créixer il·limitadament”, ha advertit.
Un sistema antiquat
En relació amb les pensions, Espot ha insistit en la necessitat d’actualitzar el sistema per adaptar-lo a la realitat demogràfica actual, apuntalat que el model vigent “és del 1967, quan es va crear, i no té cap sentit que continuem així”, i afirmant que la reforma vol garantir l’estabilitat del sistema durant dècades. Tot i que “encara no estem en situació de dèficit”, ha explicat que el país hi entrarà en els pròxims anys si no s’actua amb previsió. Sobre l’edat de jubilació, ha apuntat que “països com Dinamarca l’han indexada a l’allargament de l’esperança de vida, i no és una mala decisió, prenem nota i per què no”. Així, ha finalitzat recordant que la reforma “es pilota des del Consell General”, i que el Govern manté el compromís d’avançar-hi durant la legislatura, perquè “tenim obligació de satisfer l’interès general” i assegurar pensions dignes per a les generacions futures.
