En el marc de la sessió de control al Govern celebrada aquest dimarts, s’ha abordat la recent contractació de Xavier Mujal com a assessor en estratègia de comunicació, adscrit al gabinet del cap de Govern. La qüestió s’ha tractat a partir d’una pregunta presentada per la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, qui ha demanat explicacions sobre les raons que han motivat la creació d’aquesta nova posició a mitja legislatura, tenint en compte que el gabinet del cap de Govern “ja compta amb un ampli equip de treball” i que l’àrea de comunicació disposa de personal assignat: “Estem en un moment en què hi ha altres necessitats socials prioritàries”, ha afirmat.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha justificat la incorporació de Mujal argumentant que “la comunicació pública és un pilar estratègic” i ha assenyalat que la nova figura haurà de contribuir a “donar coherència i visió de conjunt” a les accions de l’Executiu, treballant de forma coordinada amb el cap de comunicació. Espot ha precisat que es tracta d’un reforç transversal, adscrit al gabinet per motius operatius, però sense la funció de gestionar directament la comunicació del cap de Govern, la qual continuarà a càrrec de l’equip liderat per Xavier Palma.
El mandatari governamental ha indicat que la incorporació es produeix en un moment de mandat que considera clau, després de reestructuracions internes com la creació de nous ministeris i secretaries d’Estat, i en paral·lel als processos en curs de reforma de la funció pública i de negociació laboral. “No estem al final de la legislatura, però sí en una etapa que requereix ajustos”, ha afirmat, tot indicant que la contractació respon a un “concurs de circumstàncies” i que ja havia detectat feia temps la necessitat d’aquest reforç, però que el perfil professional desitjat no havia estat disponible fins ara.
Segons ha assenyalat, es buscava una persona amb experiència en la funció pública, coneixedora del país i amb una trajectòria reconeguda. En aquest sentit, ha defensat que Mujal compleix aquests requisits i ha assegurat que s’incorpora “amb excel·lents cartes de recomanació”. També ha volgut aclarir que no ha estat cessat del seu lloc anterior i que el seu accés a l’administració s’ha produït de manera regular.
Pel que fa a les funcions del càrrec, Espot ha explicat que, a banda de reforçar la coordinació entre ministeris, l’assessor haurà de participar en la conceptualització comunicativa de les polítiques públiques, contribuir al disseny de l’estratègia de comunicació del Govern i vetllar per la seva coherència global. Amb això, ha reiterat que la finalitat del lloc és institucional i no partidista, i ha volgut deixar clar que “si hi ha algú que sempre ha distingit el partit del Govern, he estat jo”, en resposta a les crítiques formulades per l’oposició.
En la seva rèplica, Segués ha demanat quines funcions específiques no es podien dur a terme fins ara i per què no s’havien detectat abans. També ha qüestionat si la incorporació del nou càrrec respon a mancances estructurals dins del gabinet o en el perfil dels actuals responsables. En aquest sentit, Espot ha fet una distinció entre el gabinet del cap de Govern i els departaments de comunicació dels ministeris, assenyalant que no s’ha optat per un model amb un equip propi per a cada cartera, com fan altres països, perquè considera que això podria derivar en una manca de coherència i en una estructura més costosa. “El que no vull és un regne de taifes dins del Govern”, ha apuntat.
La consellera general socialdemòcrata, Susanna Vela, ha manifestat el seu recel davant la creació d’un càrrec que, al seu entendre, podria respondre a una “estratègia política” més pròpia d’un partit que no pas d’un executiu. Vela ha demanat aclariments sobre el nombre de tècnics destinats al manteniment del portal de transparència i ha alertat sobre la necessitat de garantir la separació entre governança i missatge partidista. Espot ha replicat que la tasca comunicativa del Govern s’inscriu exclusivament en l’àmbit institucional i ha lamentat que determinades crítiques hagin estat, al seu parer, “injustes i de baixa volada”. En aquest sentit, ha defensat que “no s’estan regalant càrrecs” i ha reivindicat la legitimitat del procediment seguit.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha qüestionat per què, si el càrrec es considera tan essencial, no s’ha optat per un procés de selecció pública. Espot ha respost que el concurs és una via possible i legítima, però que també té limitacions, atès que es tracta de càrrecs molt vinculats a la confiança política. Ha volgut remarcar, a més, que no tots els llocs de relació especial comporten remuneracions elevades i que es tracta de figures que, en molts casos, resulten necessàries per garantir el bon funcionament de l’estructura institucional.
