El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat en una entrevista a l’emissora Cope Catalunya i Andorra les mesures en matèria d’habitatge impulsades pel seu govern, alhora que ha reiterat la voluntat de mantenir una relació fluida i constructiva amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, així com la situació dels treballadors temporals i l’estat de l’Acord d’associació amb la Unió Europea.
En relació amb la crisi d’habitatge, Espot ha remarcat la necessitat de mobilitzar els pisos buits del país per garantir l’accés a un lloguer assequible. “Amb la problemàtica que tenim avui en dia, és inconcebible que tinguem pisos buits”, ha assegurat. En aquest sentit, ha recordat que aproximadament un 30% dels pisos turístics hauran de passar al mercat de lloguer residencial. Tot i reconèixer que són mesures temporals que “potser contradiuen la nostra ideologia, però són absolutament necessàries”, el cap de Govern les ha justificat com una resposta necessària i urgent davant una situació d’emergència de l’habitatge.
Sobre els treballadors temporals, Espot ha volgut aclarir que no es tracta d’expulsions. “Marxen perquè se’ls hi ha acabat el permís. Així tot, el mandatari ha subratllat que “estem treballant en aquesta modalitat per a evitar que, quan se li acaba el permís a una persona, vagui sense rumb i no sapiguem on està”. Pel que fa a les relacions amb la Seu, Espot ha volgut restar importància a les tensions de les darreres setmanes i ha fet una crida a la col·laboració institucional. “Volem continuar treballant amb la Seu des de l’entesa i la corresponsabilitat”, ha dit, tot recordant que existeix una llarga tradició de relacions transfrontereres i que Andorra ha estat històricament un motor econòmic per a tota la zona pirinenca, incloent-hi l’Alt Urgell i la Cerdanya.
Finalment, el cap de Govern ha anunciat que la negociació amb la Comissió Europea sobre l’Acord d’associació amb la UE ja està tancada, i que ara el text serà revisat pel Consell de la Unió Europea. Tot i admetre que el procés “avança bé, però lentament”, ha apuntat que si no hi ha entrebancs, el referèndum per validar l’acord podria celebrar-se en un termini de sis a vuit mesos. En cas que sigui necessària la ratificació per part de tots els parlaments dels estats membres, el calendari s’allargaria més enllà de la legislatura actual. “Estem determinant el futur econòmic i social del nostre país per als pròxims 20, 30 o 40 anys”, ha conclòs.
