El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha centrat la seva intervenció en la segona jornada del Debat d’Orientació Política d’aquest dijous en una crítica al model de creixement econòmic i urbanístic que impulsa el Govern, tot reclamant un canvi de rumb amb més planificació territorial, mesures contra l’especulació immobiliària i iniciatives socials amb visió de futur.
Escalé ha estructurat la seva aportació en tres blocs: economia, habitatge i cohesió social. En matèria econòmica, ha defensat la necessitat de diversificar l’activitat productiva i ha demanat que s’aclareixi “quines empreses volem atreure” a Andorra, valorant positivament el projecte d’un tramvia com a infraestructura orientada al futur, així com l’àrea d’innovació prevista a l’antiga fàbrica Catsa, amb la condició que no quedi concentrada territorialment i es connecti amb els diversos teixits econòmics.
També ha destacat les inversions impulsades pel Ministeri d’Economia per fomentar la incubació de projectes locals, una línia que, segons ha dit, pot resultar compatible amb l’Acord d’associació. En aquest context, ha reclamat més recerca aplicada i una col·laboració activa amb l’entorn universitari dels països veïns. En educació, ha proposat la creació d’una escola d’oficis per recuperar sabers tradicionals i contribuir a reforçar “la senya andorrana”.
Un dels eixos centrals de la seva intervenció ha estat l’habitatge. Escalé ha denunciat que la compra d’immobles amb finalitat especulativa està distorsionant el mercat i dificultant l’accés de la ciutadania a una llar. “Estem permetent que alguns comprin per invertir mentre molta gent no pot accedir a l’habitatge”, ha afirmat, qualificant-ho d’“inacceptable” i advertint que aquesta dinàmica suposa “finançar directament l’especulació”.
En aquest sentit, ha assenyalat que el preu de l’habitatge ha experimentat un increment del 25% des del 2023, una pujada que ha considerat molt superior a la registrada en països veïns, com Espanya o França. Per aquest motiu, ha reclamat mesures més estrictes per dissuadir aquestes operacions, com un recàrrec fiscal específic aplicat a les compres especulatives. Alhora, ha criticat que el Govern respongui amb ajudes socials sense actuar sobre les causes estructurals, fet que —segons ha dit— acaba fent que les institucions “financin indirectament l’encariment del mercat”.
Tot i la crítica, Escalé ha valorat de manera positiva l’anunci del Govern sobre la reconversió de més de 200 apartaments turístics en habitatges residencials i el desplegament del programa d’avals per a la compra. No obstant això, ha alertat que, amb l’actual context, “resulta difícil plantejar la descongelació dels lloguers”, a més de defensar la necessitat de limitar els increments i d’assegurar que les polítiques d’habitatge prioritzin la població resident.
Escalé també ha reclamat responsabilitat compartida en matèria de pensions. En aquest sentit, ha criticat que el Govern atribueixi a l’oposició el bloqueig de la reforma i ha reivindicat la feina de les diferents forces a la comissió parlamentària corresponent. “Quan es tracta d’apujar salaris, actuen sols; però quan la reforma no avança, ens fan responsables a la resta”, ha apuntat. Altrament, ha reclamat que la nova legislació entri en vigor el 2026, i que les decisions es prenguin immediatament per garantir el calendari previst.
Finalment, Escalé ha advertit sobre les conseqüències del creixement descontrolat en termes demogràfics, ambientals i identitaris. Amb un índex de natalitat baix i una expansió urbanística accelerada, ha demanat revisar el sistema de quotes d’immigració per fer-lo més equilibrat i sostingut. També ha proposat revisar els requisits per a residents passius i treballadors per compte propi, denunciant així el deteriorament visual i mediambiental d’espais com la Gonarda o el Clot d’Emprivat, i ha reivindicat la necessitat de defensar el paisatge i l’entorn com a part fonamental del model de país.
