El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha reclamat aquest dijous al Consell General una aplicació més contundent de la normativa lingüística per protegir l’ús social del català. Durant la sessió de control al Govern, Escalé ha defensat que “l’ús social del català és el que s’està perdent” i ha demanat que es faci complir “la lletra de la llei”, fins i tot amb sancions d’import més elevat en cas d’incompliment de la llei del català. En aquest sentit, ha advertit que “el català és la forma més patriòtica que tenim i és el que dona sentit de poble”.
El debat s’ha produït arran d’una pregunta formulada per la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, sobre la situació del català en l’ús quotidià al país. En aquest sentit, Aché ha advertit que, malgrat que Andorra disposa d’un marc normatiu “ambiciós” per protegir la llengua, encara hi ha situacions en què els ciutadans no poden ser atesos en català en determinats establiments o serveis.
“El català és la forma més patriòtica que tenim i és el que dona sentit de poble” – Cerni Escalé
Segons la consellera, aquesta situació evidencia una distància entre les polítiques de protecció del català i el seu ús real al carrer, especialment en sectors vinculats al turisme o al comerç. A més, ha remarcat que “l’empara del català ha d’anar acompanyada de projectes d’integració”, especialment en un context de creixement demogràfic.
Per la seva banda, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha defensat que el Govern està aplicant la normativa vigent i ha confirmat que s’han presentat prop d’un centenar de denúncies relacionades amb l’ús de la llengua, de les quals 78 encara s’estan avaluant i només dues han acabat derivant en sancions econòmiques. Concretament, es tracta de dues sancions de 1.200 euros cadascuna, una a un establiment hoteler i una altra a un de restauració.
Prop d’un centenar de denúncies per l’ús del català: 78 encara s’avaluen i només dues han acabat en sancions de 1.200 euros
D’aquesta manera, Bonell ha explicat que els expedients sancionadors han de garantir la seguretat jurídica i que sovint les denúncies no prosperen perquè les persones que presenten la queixa no volen identificar-se. Tot i això, ha assegurat que el Govern “està aplicant la llei amb valentia” i que els inspectors de comerç continuen actuant per garantir el compliment de la normativa.
La ministra també ha destacat les mesures impulsades per fomentar l’aprenentatge del català, com els cursos de llengua o les parelles lingüístiques, i ha recordat que els nouvinguts reben informació sobre les seves obligacions lingüístiques quan arriben al país.
El català al cinema
El debat parlamentari també ha abordat la presència del català a les sales de cinema. Per un costat, Aché ha lamentat que de cada deu pel·lícules que s’estrenen, només dues es projecten en català. Per l’altre, Bonell ha aclarit que la programació cinematogràfica no depèn directament del ministeri, sinó de les empreses distribuïdores i de l’únic cinema del país.
Tot i això, ha recordat que el Govern destina uns 30.000 euros anuals per subvencionar les projeccions en català. Finalment, la presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner, ha apuntat que la presència de pel·lícules en diferents llengües sovint respon a criteris de demanda del públic.
