Durant la sessió parlamentària tinguda lloc avui, 23 de gener, la cambra ha aprovat i fet oficial, amb 16 vots a favor, 3 en contra i 7 abstencions i tornant-se fins i tot a repetir aquest resultat en una segona votació, la presidència d’Eric Jover al capdavant del Consell d’Administració de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). Tot i això, la seva designació ha quedat assenyalada principalment pel grup parlamentari d’Andorra Endavant, i més concretament per la consellera general Noemí Amador, qui ha iniciat la seva intervenció afirmant que votaran en contra “per respecte a la ciutadania” atenent que Jover durant la seva etapa com a ministre de Finances “va dimitir en reconèixer que no havia pagat impostos”. Un acte que des de la formació de Carine Montaner han titllat “d’imperdonable”.
Els socialdemòcrates, al seu torn i en veu de la presidenta del grup parlamentari, Judit Casal, han realçat la trajectòria i llarg bagatge de l’exministre, al mateix temps que reconèixer que aquest hauria d’haver mantingut “una major neutralitat política” durant la seva representació i candidatura. L’últim dels líders de l’oposició, el conseller de Concòrdia, Cerni Escalé, ha declarat que Jover “té prou coneixements i el seu perfil és difícil de trobar a causa del seu ampli recorregut, qui ha destacat per ser una persona treballadora i amb una labor pels membres col·legiats molt positiu”, ha desprès.
No obstant això, el portaveu de Concòrdia ha remarcat que la seva abstenció al nomenament de Jover es deu al fet que el Govern ha escollit “a dit” una persona molt propera als seus interessos polítics. Justificant la seva resposta, Escalé ha sostret que “és lògic pensar en persones pròximes, però que cal publicitar més a persones que no tinguin aquesta relació política i brindar-les així una oportunitat mitjançant concursos de mèrits”.
Finalment, ha pujat al faristol el conseller del grup majoritari, David Montané, per exposar el ‘currículum’ de Jover destacant, per haver treballat molts anys al seu costat, que durant la passada legislatura i primer mandat de Xavier Espot, el que havia sigut en aquell moment el ministre de Finances va haver de fer front a grans reptes “com la lluita contra el blanqueig de capital i impulsar l’economia en un moment delicat”, però sobretot en matèria d’ajudes socials a les famílies més afectades per la crisi i en el baix deute que es paga al país.
