L’Associació de Propietaris de Terres Andorranes, representada avui pel seu president Josep Duró i el secretari general Jordi Cerqueda, han comparegut aquest dimecres davant la Comissió d’Estudi per a un Creixement Urbanístic Sostenible per exposar la seva visió sobre la futura Llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LOGTU).
“Hem decidit comparèixer per iniciativa pròpia, perquè pensem que és un tema d’Estat”, ha afirmat Duró, remarcant que actualment només entre un 4% i un 5% del territori andorrà és urbanitzable -25 metres quadrats- i que les decisions han de prendre’s amb una visió global per evitar el malbaratament d’un recurs limitat com és el sòl. “Cada decisió política pot malbaratar aquest bé precís que són les terres que encara queden per urbanitzar”, ha afegit.
Per la seva banda, Cerqueda ha destacat que la funció social de l’urbanisme i la propietat es recull en diversos articles de la Constitució i que el creixement urbanístic sostenible ha de partir del reconeixement que els terrenys privats són la matèria primera del desenvolupament. “La Llei d’Ordenació del Territori i Urbanisme actual presenta una visió nacional que ha de recaure a les parròquies i seguidament en els ciutadans”, ha assenyalat, tot reivindicant una redefinició dels conceptes d’urbanisme i ordenació del territori dins del marc de competències existents.
Duró ha insistit en la necessitat d’un organisme nacional público-tècnic per planificar l’urbanisme, amb una redistribució de rols entre l’Estat i els comuns. “L’any 2000 es va donar tota la potestat urbanística als comuns, però ara cal redefinir què és urbanisme i què és ordenament del territori”, ha puntualitzat. Segons el president de l’associació, la gestió urbanística no ha de ser fragmentada i cada parròquia no pot actuar de manera independent. “No es tracta de treure competències als comuns, sinó de regular més a nivell nacional les obligacions territorials del país”, ha aclarit.
Un dels aspectes clau exposats durant la compareixença ha estat el sistema de compensacions per a propietaris afectats per les requalificacions de terrenys. “Quan un terreny urbanitzable passa a no ser-ho, el seu valor es redueix a zero”, ha dit Duró, reclamant mecanismes de compensació com permutes o sessions obligatòries per evitar perjudicis econòmics als propietaris. En aquest sentit, han demanat que es garanteixin criteris equitatius en aquestes compensacions, especialment en casos de canvi de qualificació urbanística.
Sobre la protecció dels terrenys agrícoles, han assenyalat que cal promoure la seva preservació davant el desenvolupament urbanístic, dotant-los d’una imatge de conservació afegida i delimitant clarament les zones destinades a l’activitat agrícola de les destinades a usos empresarials. “Fa 70 anys, l’entorn era pràcticament tot verd. Cal valorar aquesta activitat i protegir els seus propietaris”, ha argumentat.
La compareixença ha posat sobre la taula la necessitat de definir una estratègia global per Andorra, distingint entre zones amb vocació econòmica, residencial i turística. “Andorra la Vella i Escaldes podrien ser el nucli de l’activitat econòmica, mentre que altres parròquies poden tenir una funció residencial o de serveis autònoms”, ha conclòs Duró, remarcant que qualsevol decisió en aquest àmbit tindrà un impacte directe en l’economia, la mobilitat i el medi ambient del país.
