El futur de les lleis de transferències i competències segueix incert. Els grups parlamentaris han presentat les seves esmenes als textos i estan a l’espera de conèixer l’informe del Govern que hauria de rebatre l’anàlisi fet pel catedràtic Miguel Ángel Aparicio, que considerava que algunes de les qüestions plantejades eren inconstitucionals. Socialdemòcrates i progressistes ja van anunciar que votaran en contra de les dues lleis, de manera que tot el pes recau, ara per ara, sobre el grup liberal, que encara no ha tancat el seu posicionament. De fet, el president suplent del grup liberal, Jordi Gallardo, va indicar ahir que el seu suport «ja no és un sí tan contundent, tan rotund com el que dèiem quan va acabar la taula de negociació» fa unes setmanes. Així, doncs, actualment els blaus no asseguren el seu vot favorable a les lleis i, per tant, l’Executiu no té tancat el futur d’una de les reformes més importants de la legislatura.
Segons Gallardo, la intenció de vot final està condicionada tant a l’informe que presenti el Govern com a les esmenes que finalment siguin aprovades, ja que «podrien canviar radicalment els textos actuals». És a dir que el vot favorable dels liberals a les lleis –necessari perquè tiri endavant en ser una llei que necessita de majoria qualificada– depèn que la majoria demòcrata no accepti esmenes d’altres grups parlamentaris que «canviïn el sentit de la llei».
Pel que fa a l’informe d’Aparicio, Gallardo va indicar que tot i deixar clar que li donen «validesa i credibilitat», també va apuntar que «tot és interpretable». «Un sol informe no ens pot fer canviar el criteri», va opinar a l’espera del que conclogui l’informe encarregat per l’Executiu.
Les esmenes liberals / Per part seva, el Grup Parlamentari Liberal ha presentat quatre esmenes a la llei de competències encaminades a donar més influència als comuns en la cessió de terrenys, un dels punts destacats per Aparicio en el seu informe per considerar-lo anticonstitucional.
Per tal de solucionar el problema, els consellers liberals plantegen que el Govern hagi d’anunciar durant el primer any de legislatura quins són els plans sectorials i els projectes d’interès nacional que volen tirar endavant per tal que els comuns els puguin incloure dins dels seus plans d’urbanisme «i no els agafi per sorpresa». En el cas que l’Executiu del moment decideixi fer una obra no inclosa en la planificació inicial, les corporacions comunals tindrien dret a fer un informe «que hauria de ser vinculant». Si, arribat aquest moment, Govern i comuns no arribessin a un acord, el conflicte es traslladaria al Consell General on s’hauria de dur a terme una votació per majoria qualificada, és a dir, caldria obtenir majoria tant a la llista nacional com territorial.
El president suplent del grup liberal va deixar clar, però, que la no aprovació d’aquest canvi de la llei «no necessàriament» portarà un vot negatiu per part seva. «No és una qüestió de força, no ho hem plantejat així», va afirmar.
«Règim sancionador encobert» / D’altra banda, el Partit Socialdemòcrata (PS) també ha presentat sis esmenes a la llei de competències i fins a 13 a la de transferències. En aquesta darrera, el conseller Pere López va reiterar que volen donar més pes al criteri de població i de les xarxes d’aigua i enllumenat públic, ja que així els criteris de repartiment «són més ajustats». En canvi, els socialdemòcrates proposen eliminar el criteri de les pernoctacions i que una part de les transferències estiguin subjectes a haver fet el cadastre o la separativa d’aigües. Un punt que l’informe d’Aparicio remarcava que era inconstitucional per guiar la política dels comuns. A l’entendre de López, aquest criteri suposa un «règim sancionador encobert de l’incompliment d’unes altres lleis».
Pel que fa a les esmenes en la llei de competències, el conseller Gerard Alís va exposar que volen que el Govern assumeixi els serveis relacionats amb el patrimoni cultural, els residus o les escoles bressol.
