El primer acte per commemorar el 25è aniversari de la Constitució va reunir els vuit exsíndics. L’esdeveniment va tenir lloc ahir al vespre al vestíbul del Consell General i va propiciar un debat sobre la validesa i el naixement de la Carta Magna que va canviar la representació política i territorial del Principat. Per totes les figures presents a l’acte, la Constitució va marcar un abans i un després per al país i va servir per establir una separació de poders i una representació efectiva.
«Buscàvem el màxim equilibri possible, crec que el vam trobar i ens hem de felicitar, perquè està funcionant», va exposar Jordi Farràs, síndic general entre els anys 1992 i 1994.
En total, al voltant de la taula, es van reunir Estanislau Sangrà i Francesc Cerqueda, anteriors a l’aprovació del text legal; els tres síndics del període constituent Josep Maria Beal, Albert Gelabert i Jordi Farràs; i finalment aquells que han estat coetanis amb el text aprovat ara fa 25 anys: Josep Dallerès, Francesc Areny i Joan Gabriel i Estany.
La trobada va permetre recordar com es van desenvolupar les negociacions de la comissió tripartida, uns treballs que es van veure interromputs per la dissolució del Consell General i la celebració d’unes noves eleccions l’abril del 1992.
També va servir per evidenciar les dificultats que va trobar el text en la seva creació, per les múltiples pressions i la gran quantitat de poder que estava en joc. «Va ser un procés constituent molt esverat, no va ser fàcil i senzill», va explicar Joan Gabriel, síndic durant el mandat de Pintat, entre el 2005 i el 2009.
El mateix Gabriel va recordar que en aquells moments, les transferències i competències dels comuns, ja era un tema que estava sobre la taula. De fet, va ser el tema que més va costar tirar endavant.
Coprincipat
Un altre element que els exsíndics van destacar és la figura del coprincipat, quelcom que mai es va posar en dubte a l’hora de crear la Carta Magna, fins i tot alguns van apuntar que era la base del text. Segons van explicar, va ser el mateix copríncep francès qui va pressionar el Quai d’Orsay perquè deixés que Andorra tirés endavant la Constitució. Però aquesta bona relació amb els caps d’estat no va ser sempre tan plàcida. Farràs va recordar que, sobretot, el tema de l’avortament va ser quelcom que va costar molt de negociar i posar sobre la taula del bisbat.
Un altre cas, on es va patir per la continuïtat de la figura del copríncep, segons van exposar els exsíndics, va ser durant el mandat del cap de la república francesa, Nicolas Sarkozy. Aquest va pressionar al Principat per avançar cap a la transparència bancària en matèria fiscal i va posar en dubte la celeritat en l’aplicació de les mesures per part andorrana.
Malgrat això, l’exsíndic Francesc Areny va concloure que la Constitució ha donat estabilitat política al país, «molt necessària per prosperar a nivell econòmic i social i, per tant, ha complert els objectius pels quals va néixer», va considerar.
