El TC ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat conjuntament per Jordi Gallardo, Ferran Costa, Judith Pallarés, Pere López, Gerard Alís i Rosa Gili contra la nova Llei de la Funció Pública. Malgrat que l’Alt Tribunal avala en bona part el text, en la sentència que es va trametre ahir a les parts deixa clar que hi ha dos articles que són contraris a la Constitució i, per tant, els declara «nuls i sense efecte», fet que comportarà que s’hagin de canviar.
El TC no entrar a valorar si els sindicats han de tenir veu i vot en la seva participació al Comitè Tècnic
Es tracta dels articles 11.4 i 72 que fan referència, respectivament, a la regulació del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió i a la jornada laboral. En el primer cas, el Comitè s’encarrega de la classificació del sistema de llocs de treball, la proposta de les mesures de creació, modificació i supressió de llocs de treball i de les famílies professionals i es preveu que es permeti l’assistència de membres dels sindicats únicament com a observadors. La composició d’aquest Comitè, però, no està regulada a la llei, sinó que es preveia establir-la per reglament. Un aspecte que el TC ha rebutjat. «Les funcions del Comitè Tècnic afecten directament l’exercici dels drets i de les llibertats dels funcionaris en el marc de les seves missions de servei públic. Per aquest motiu, la seva composició ha d’estar degudament prevista a la llei», diu la sentència, que amb tot, deixa en mans del legislador «determinar si els representants del personal han de continuar o no conformant-se amb un simple estatut d’observadors». Una qüestió que apunta que s’haurà de debatre en el Consell General en el moment d’esmenar aquesta disposició.
En el cas de l’article 72, també disposa que la jornada i l’horari de treball seran determinats reglamentàriament. Un aspecte que l’Alt Tribunal tampoc accepta i, igual que en el cas anterior, determina que aquests elements hauran d’estar detallats en la llei. «Correspon al legislador –que ha de regular l’exercici dels drets i de les llibertats de les persones (article 40 de la Constitució) tenint en compte els objectius amb valor constitucional establerts a l’article 29– fixar l’exercici de les modalitats de treball dels funcionaris», assenyala, afegint que malgrat que en el text legislatiu s’indiqui que «el reglament de la jornada i l’horari de treball ha de preveure mesures efectives de conciliació de la vida personal i laboral», aquesta indicació no permet superar la inconstitucionalitat constatada.
Aprovació
D’altra banda, es determina que no existeix inconstitucionalitat en el fet que no convoqués la comissió consultiva de Justícia i també declara la no pertinència de les al·legacions que es van presentar en relació a la manca de signatures en l’informe de la comissió consultiva de la Funció Pública i a l’absència de l’informe del consell de Policia. En aquest darrer cas en la sentència es recull que els representants dels funcionaris «van tenir la possibilitat de participar en les negociacions i expressar els seus interessos i punts de vista» i que en lloc de deixar constància, van optar per «estratègies contencioses», un fet que no veu problemàtic constitucionalment. Igualment, si no es signa un informe, «no permet de manera ulterior invocar-lo» per determinar que no s’han seguit els tràmits adequats per aprovar la llei.
Valoració positiva
El PS va valorar positivament la sentència del TC no només perquè tomba dos articles de la Llei de la Funció Pública sinó també, en paraules de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, «pel que representa, ja que ara el Govern haurà d’entrar una modificació del text legislatiu». De fet, va considerar que aquesta situació pot posar sobre la taula «certes millores d’aquells aspectes amb els quals ja vam dir que no estàvem d’acord». Ara per ara, Vela va celebrar que ja es puguin modificar «dos articles que són prou importants».
L’A argumenta que el desplegament reglamentari pot obrir la porta a canvis
Malgrat que L’A va rebutjar fer declaracions sobre aquesta resolució, el conseller Jordi Gallardo, en la roda de premsa celebrada ahir al matí –i en què encara no es tenia coneixement de la notícia–, va aclarir que el pacte de govern que han tancat amb DA i CC inclou el compromís de «revisar la Llei de la Funció Pública a partir de dos principis: el desplegament reglamentari, que podria obrir la porta a algunes modificacions, i la sentència del TC». A més, va remarcar que «recuperaran el diàleg amb els treballadors públics i valoraran si les propostes que van quedar al calaix provinents dels sindicats poden tenir cabuda en el procés de reglamentació, sempre tenint en compte criteris de sostenibilitat». Precisament en aquest mateix punt van incidir fonts properes a DA, que van manifestar que «la sostenibilitat pressupostària de la llei és una línia vermella».
Satisfacció, però a l’expectativa
La rebuda dels sindicats va ser igual de positiva, tot i que de seguida van recordar que ells reivindiquen la derogació de tot el text legislatiu. «Evidentment que ho veiem positiu, però esperem que sigui el nou Govern qui ara faci un pas en positiu», va etzibar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. Des del Sipaag, el seu secretari general, Lluís Anguita, va aplaudir la resolució malgrat assenyalar que «encara hagués sigut més positiu que el Constitucional tombés els sis articles que es van recórrer». I el secretari general del SEP, David Garcia, va mostrar-se «content» però va subratllar que segueixen havent-hi articles que són inconstitucionals.
Tot i aplaudir el moviment del TC, des dels sindicats van mantenir-se a l’expectativa pel rumb que pot agafar la Llei de la Funció Pública amb el nou Govern tripartit. Precisament Garcia va indicar que ara mateix és «una gran incògnita si l’entrada dels liberals a l’Executiu pot ajudar a modificar substancialment el text legislatiu». De tota manera, va exigir explicacions a Gallardo «per entendre el sentit del pacte signat». I mentre que Anguita va valorar positivament que «hagi entrat al Govern un partit que en el seu moment va defensar la derogació del text legislatiu», Ubach va desitjar que no passi el mateix que amb la consulta sobre l’avortament. «Lamentem moltíssim aquesta situació», va dir amb un to contundent.
