- Ensenyat ja ha posat fil a l’agulla per intentar refer els ponts trencats entre les diferents branques d’ApC Conciliar els interessos d’encampadans, lauredians i escaldencs, però, no serà fàcil
I. A.
ESCALDES-ENGORDANY
- Nou conseller Ensenyat.
Dijous passat, quan l’afer Encuentra va saltar a la primera línia del debat públic, Eusebi Nomen declarava que eren dies tristos per a ApC. I difícils, es podria afegir, difícils des del punt de vista del sempre delicat equilibri de les parts que conformen la plataforma de la qual ell és el cap visible. L’ombra de la ruptura –potser més pel desig d’alguns que no per una realitat tossuda– ha acompanyat tots i cadascun dels dies de la curta existència d’ApC i potser mai no s’ha estat tant a prop de la ruptura com ara.
Un any llarg de legislatura ha servit per constatar que hi ha dues tendències a ApC: una línia dura i una altra més procliu a buscar l’entesa amb els socialdemòcrates. La primera es nodreix bàsicament del sector encampadà d’ApC, principal graner de vots de la plataforma. La segona, de Renovació Democràtica i Segle 21; als escaldencs i lauredians també s’hi uneixen alguns descontents d’Andorra la Vella. Les dues tendències s’han anat distanciant i la crisi oberta per l’afer Encuentra ha acabat d’encendre els ànims: La marxa de l’escaldenc deixa els moderats sense veu al Consell General i, a la pràctica, sense pes dins de la plataforma. Si a això s’hi afegeix el malestar que ha envoltat la gestió de l’afer, el còctel és explosiu.
La ruptura mai no ha estat tan a prop com ara: n’hi havia prou de veure com RD i S21 feien pinya al voltant d’Encuentra dijous al vespre a Escaldes. Però la ruptura ja no té la importància que tenia, ja no es traduirà en una fractura del tercer grup del Consell General, ja no beneficiarà uns socialdemòcrates que tenen molt poques o nul.les esperances posades en una entesa amb ApC.
Precisament ara, quan la ruptura està més a prop que mai i quan menys dramàtica seria, hi ha algú que la vol evitar: Carles Ensenyat no vol entrar a la Casa de la Vall amb els ecos de l’escissió pregonant la seva arribada. Ell va ser un dels principals artífex d’ApC i no la vol veure disgregada. Ja ha posat fil a l’agulla per què això no passi: el líder d’Units per al Progrés ha començat els contactes amb els lauredians de S21, els escaldencs de RD i els sectors molestos de la capital. Vol potenciar un missatge integrador i desterrar la imatge de certa intransigència que li han donat alguns dels seus comentaris contra el Govern en l’últim any i mig.
Ensenyat va ser en els consensos originaris que van engendrar ApC i ara vol restaurar aquells consensos per evitar que S21 i RD creuin el punt de no retorn. Però ara és molt més difícil que aleshores, perquè les cartes ja estan totes damunt de la taula: ApC ja és al Consell General i ja no pot desfullar gaire temps més la margarida sobre si vol o no vol Pressupost, si vol o no el PS al poder. L’ombra d’unes eleccions anticipades de resultat incert afecta, com també ho fan les eleccions comunals de l’any vinent i tots els pactes i enteses parroquials que les envolten. Conciliar, per exemple, els interessos d’UP d’Encamp amb els de S21 de Sant Julià és complicat: els primers fan pinya amb els liberals per derrotar els socialdemòcrates al seu feu més fidel; els segons flirtegen amb el PS de forma cada cop més desvergonyida.
Més enllà del que pugui passar amb RD o amb S21, els esdeveniments comencen a perfilar Ensenyat com a home fort d’ApC. Fins ara ningú no ha eclipsat Nomen al Grup Parlamentari, però el polític encampadà no solament representa el sector més poderós de la plataforma, sinó que, a més, s’està movent en la teranyina d’equilibris, de pesos i contrapesos, que la conformen. Nomen no ha pogut amagar mai un dolç i educat menyspreu –molt propi de certs intel.lectuals– per la fontaneria de la política i, en canvi, Ensenyat ja s’ha posat mans a l’obra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
