Les dades de l’Observatori del Segon Semestre del 2025, presentades aquest dilluns per Andorra Recerca i Innovació (AR+I), mostren que la ciutadania continua expressant recel davant la lliure circulació de persones vinculada a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, en un context marcat per la indecisió i la manca de certeses sobre el seu impacte real.
Segons ha explicat el coordinador del grup de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, una de les claus dels resultats és el desplaçament d’una part important de l’opinió cap al dubte. “Els gairebé deu punts que ha baixat el posicionament negatiu han anat, en una part molt rellevant, al no sap”, ha assenyalat. Entre la població andorrana, la percepció negativa de l’Acord ha passat del 44,3% al segon semestre del 2024 al 34% al segon semestre del 2025, mentre que el percentatge de persones que no saben o no contesten ha augmentat de manera notable, del 12,9% al 20,1%. En canvi, la valoració positiva es manté pràcticament estable, amb un 35,3% el 2024 i un 35,2% el 2025. Aquest moviment confirma un escenari d’empat tècnic i una ciutadania que, més que canviar d’opinió, es mostra cada cop més indecisa. “Sempre guanyava la part negativa, però aquesta vegada és al revés”, ha remarcat Micó, tot destacant que “estan pràcticament empatats, amb només un punt de diferència”.
“Els gairebé deu punts que ha baixat el posicionament negatiu han anat, en una part molt rellevant, al no sap” – Joan Micó
Tot i que el debat és àmpliament conegut, la informació percebuda continua sent limitada. Un 88% de la població afirma haver sentit parlar de les negociacions amb Europa, però només un 30% dels andorrans es considera molt o bastant ben informat. En canvi, un 67,6% admet estar poc o gens informat, mentre que la resta no sap o no contesta. La situació és encara més accentuada entre la població no andorrana, on el 77,4% es considera poc informat i només un 21,2% assegura tenir un bon nivell d’informació sobre el contingut del text negociat.
Aquesta manca de coneixement es reflecteix en la valoració de la comunicació institucional. Entre els ciutadans andorrans, un 25,3% considera que la comunicació del Govern ha estat dolenta i un 38,4% la qualifica de regular, davant només un 27,8% que creu que ha estat bona. Les dades evidencien una demanda clara de millorar la comunicació, amb missatges més clars, detallats i comprensibles. “Les persones demanen més transparència”, ha apuntat Micó, que ha insistit en la necessitat d’explicar “tant els aspectes positius com els negatius” de l’Acord.
Entre els elements que una part de la ciutadania identifica com a potencialment beneficiosos per a Andorra hi ha els acords comercials, la facilitat per viatjar i els impactes econòmics positius. En canvi, els principals temors se centren en l’obertura de fronteres i la lliure circulació de persones, que apareix com el factor amb més incidència negativa, assenyalat per prop d’un 25% de les respostes. A aquests recels s’hi afegeixen els possibles problemes de seguretat, la competència de grans empreses i la pèrdua de sobirania i capacitat de decisió.
“Les persones que es consideren més ben informades mostren més acord amb el text negociat, però la manca d’informació continua sent molt elevada” – Joan Micó
La lliure circulació és, precisament, un dels punts que genera més controvèrsia. “A Andorra la lliure circulació està molt bé per anar a fora, però per rebre gent és controvertida”, ha afirmat Micó. Segons el coordinador, la major part de persones que arriben actualment al país per treballar són perfils extracomunitaris, “persones que s’adapten molt bé”, però que sovint queden fora del marc directe de l’Acord, fet que contribueix a alimentar el debat i la percepció d’incertesa.
L’informe també apunta a un canvi de context polític com a element clau per entendre l’evolució de les opinions. “Fa una dècada hi havia un consens polític molt ampli”, ha recordat Micó. “Amb el temps han aparegut nous partits que ho qüestionen i el gran punt d’inflexió arriba amb l’avançament electoral del 2023”.
