El cap de Govern, Toni Martí, va revelar ahir que s’ha cursat una demanda perquè s’aixequi la immunitat diplomàtica a l’exagregat d’Interior a l’Ambaixada espanyola, Celestino Barroso. Aquesta és una de les qüestions que va confirmar Martí arran d’una pregunta que havia formulat el president suplent del Grup Parlamentari Liberal, Jordi Gallardo, sobre les pressions que Barroso hauria fet sobre l’exconseller delegat de BPA i que han sortit als mitjans de comunicació aquest mes d’octubre. En aquestes informacions es posava en relleu que Barroso hauria proposat a Miquel parar la intervenció de Banco Madrid a canvi de facilitar, segons van interpretar els accionistes majoritaris, informació sobre la família Pujol.
Gallardo volia saber si el cap de Govern era coneixedor de la gravació de la conversa entre Miquel i Barroso, a la qual cosa Martí va respondre al Consell General d’ahir de manera afirmativa afegint que va rebre Higini Cierco i el seu advocat al seu despatx i que l’endemà mateix que se li hagués lliurat un USB que contenia aquesta conversa va fer arribar una carta a la fiscalia amb aquest document, ja que va demanar a Cierco si ell ho havia portat a la justícia i aquest li va respondre de manera negativa, informa l’ANA.
Gallardo va retreure a Martí que hagi «eludit» la seva responsabilitat ja que creu que hauria d’haver anat més enllà en la defensa de la sobirania del país i dels ciutadans i fins i tot va lamentar que no hi hagi una major transparència en aquesta qüestió, posant en relleu que Martí «no explica tot el que sap» als consellers generals.
El cap de Govern va lamentar «el to amenaçador» amb què Gallardo se li dirigia i va remarcar que ell «no prejutja res» i que han actuat com ho havien de fer, posant-se en contacte, a través dels ministres Gilbert Saboya primer i Maria Ubach després, amb l’Ambaixada d’Espanya perquè es posin «totes les facilitats», fins i tot l’aixecament de la immunitat diplomàtica, perquè aquest cas s’aclareixi. I va destacar que si es demostren els fets denunciats «actuaran» en conseqüència. El president suplent del grup liberal va remarcar que si feia servir un «to vehement» era perquè li sabia «greu» que Martí no doni explicacions i que quan se li demani vegi «un interès ocult». Així, va incidir en què ell només vol «saber la veritat».
La vista / El macro judici de la causa general del cas BPA començarà el 15 de gener. Així ho va notificar dijous el batlle Josep Maria Pijuan a totes les parts implicades. Serà un judici llarg, que no té fixada una data de termini perquè es podria allargar fins als sis mesos. Sí que hi ha fixat un calendari previ: vuit dies de vista oral al gener; nou dies al febrer, i nou dies més al març. Però això només és una previsió inicial i no es descarta que duri molt més.
Totes les sessions es faran durant els matins (de 9 a 15 hores), encara que la vista oral podria celebrar-se per la tarda si és necessari per algun testimoni. Justament per tal de no limitar la perdurabilitat del judici, la sala de Prada Casadet on es durà a terme –s’ha hagut de buscar un local degut a la gran quantitat de persones que hi participen– s’ha llogat fins que la nova seu de la justícia estigui construïda, de manera que l’espai no serà un inconvenient.
Des de dijous passat s’ha obert un període de 15 dies perquè els actors civils puguin formular reclamacions al·legant que han estat perjudicats. Després hi haurà un altre termini, aquest de 30 dies, durant el qual les defenses dels acusats podran fer el que s’anomena qualificació provisional i on s’han de pronunciar si estan o no d’acord amb els fets que descriu el ministeri fiscal; si consideren que aquests fets són delicte; si opinen que existeixen atenuants; s’ha de fer una proposta de pena o d’absolució, i aportar alguna prova més si es pot.
‘cas Emperador’ / Una de les gran dificultats d’aquest judici de gran importància és que el Tribunal de Corts encara no ha rebut el cas Emperador que s’ha d’incloure en el sumari. Les defenses es queixen d’aquesta situació ja que la tipificació dels delictes està molt lligat al cas Emperador, i per això valoren la possibilitat de demanar una suspensió del judici si la documentació que ha de lliurar l’Audiència Nacional triga més del previst.
Per a aquest judici estan citats 25 acusats que s’asseuran a la banqueta, entre ells l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel.
El juny passat es va saber que entre les noves diligències acceptades pel Tribunal de Corts destacava que el magistrat Pijuan hagués accedit a incloure el cas Emperador al complert dins del sumari de BPA –prèviament Mingorance ho havia rebutjat. Les defenses van celebrar la decisió del batlle, ja que consideren que la causa que implica a l’empresari xinés Gao Ping i al seu suposat testaferro, Rafael Pallardó, és fonamental per demostrar que no hi ha un delicte d’origen (o subjacent) que demostri el delicte de blanqueig del qual s’acusa als processats. Perquè es cometi un delicte de blanqueig cal demostrar que prèviament s’ha comès un delicte d’origen d’on s’han extret els diners –estafes, malversació de fons, corrupció, entre d’altres. La defensa vol demostrar que l’origen dels diners és l’evasió fiscal, no tipificada com a delicte a Andorra en el moment dels fets, de manera que no es podria aplicar un delicte de blanqueig.
A més del cas Emperador, el tribunal també sol·licita diverses diligències als administradors de Banca Privada d’Andorra (BPA), així com a la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand), l’Institut Nacional de Finances (INAF), al Govern i a la consultora KPMG.
escorcoll / Els germans Cierco havien sol·licitat que no es tinguin en compte les proves obtingudes en l’escorcoll que va dur a terme la Policia als seus domicilis particulars i als despatxos professionals el passat 8 de juny. Els màxims accionistes de BPA fins a la seva intervenció recorden que l’escorcoll es va dur a terme per la denuncia que va fer la família Pujol per revelació de secrets i que, per tant, només es podien emportar documents relacionats amb aquesta causa.
Entre els documents requisats, al·leguen, hi ha informació referent a la seva línia de defensa, a més de correus personals irrellevants.
