El Govern va anunciar ahir les noves mesures per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania, ja que minuts abans la reunió del Consell Econòmic i Social (CES) no havia servit per assolir un acord entre sindicats i patronal. Les mesures, que inclouen recomanacions i obligacions, afecten els salaris, els lloguers i les pensions. «Són valentes quant als sous i contingudes en habitatge», va valorar el cap de Govern, Xavier Espot, que va comparèixer en sala de premsa acompanyat pels ministres Jordi Gallardo i Víctor Filloy. Pel que fa a les recomanacions, l’Executiu demana als empresaris que augmentin tots els salaris d’acord amb l’Índex de Preus de Consum (IPC), que actualment està al 7% i es preveu que acabi així a finals d’any.
Si ens fixem en les obligacions i en l’àmbit dels salaris, el Govern ha fixat un augment mínim obligatori a partir de l’1 de gener del 2023 que oscil·la entre el 7 i el 0,5%, en funció de les retribucions actuals, des del salari mínim (1.286 euros) i fins als 4.000 euros bruts al mes en 12 pagues. Així doncs, l’increment anirà baixant mig punt gradualment per cada franja de 200 euros. Per exemple, el treballador que tingui un salari de 2.000 euros bruts es beneficarà d’un augment del 5%, mentre que el que cobri 1.500 euros, d’un 6,5%, i el que percebi 3.000 euros, d’un 2,5%. Aquesta obligació, que no és aplicable als treballadors amb menys d’un any a l’empresa, afectarà el 94% de la massa salarial.
Les mesures formen part d’un projecte de llei que ha aprovat el Govern i que properament entrarà a tràmit parlamentari al Consell General, amb l’objectiu que sigui aprovat abans de principi del 2023. En el tràmit d’esmenes, hi podrà haver modificacions, tot i que l’Executiu ja ha pactat amb els grups parlamentaris de la majoria el contingut del text. Segons Espot, «hem contingut l’alarma social, però tampoc volem donar una imatge de fals conformisme o cofoisme, perquè hi ha dificultats enormes i, si cal, aprovarem més mesures, però hem de ser honestos i sincers, i afirmar que no hi ha remeis miraculosos». A més, va assegurar, «qualsevol altre govern tampoc ho hauria resolt».
Pel que fa al salari mínim, el Govern va destacar que s’ha incrementat tres vegades en el darrer any, des dels 1.157 euros del gener del 2022 als 1.286 euros que marcarà el mes de gener vinent (1.201 euros al maig). Així, l’augment haurà estat del 15% en el darrer any i del 10% en els últims sis mesos, un increment superior al de França i Portugal, a l’espera de conèixer el d’Espanya.
Els lloguers es podran apujar fins al 5% en cas de pròrroga i fins al 2% amb contracte en vigor
Una altra de les mesures estrella que va presentar ahir el Govern va fer referència als lloguers de pisos. En aquest sentit, l’Executiu ha fixat dos increments diferenciats segons els tipus de contracte. En el cas dels contractes vençuts i que estan en situació de pròrroga tàcita o forçosa des del 31 de desembre d’enguany o abans (un 75% dels llogaters, segons el Govern), es poden incrementar fins a un màxim del 5%, tot i que l’Executiu va voler emfatitzar que els propietaris poden decidir no augmentar el lloguer o fer-ho en menor mesura si consideren que el llogater no pot afrontar-ho. En el cas dels contractes que es trobin en vigor des de fa com a mínim un any i, per tant, no prorrogats, la renda es pot incrementar fins a un màxim del 2%.
Per últim, la tercera pota de les mesures afectarà les pensions, una iniciativa que es preveu que impacti en les arques de l’Estat en 1,5 milions d’euros. D’aquesta manera, les pensions contributives de jubilació, viduïtat i invalidesa inferiors al salari mínim s’incrementaran fins al 7%. Igualment, les pensions no contributives de solidaritat per a la gent gran i discapacitats també es revaloraran en un 7%.
Patronal i sindicats no aconsegueixen arribar a un acord
El Consell Econòmic i Social (CES) va acabar ahir sense acord entre la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i la Unió Sindical d’Andorra (USdA). Patronal i sindicats sí que van consensuar l’increment del 7% del salari mínim, però la CEA proposava apujar entre el 4 i el 5% els sous fins al mitjà, subjecte a revisió segons la inflació durant el 2023, mentre que l’USdA volia un 5% d’augment de tots els salaris en els pròxims quatre anys, amb la introducció de la 13a paga. «Fa poc que treballem, ens ha faltat temps i tampoc tenim la millor estructura per contrastar les dades entre les parts», va afirmar el president de la CEA, Gerard Cadena. El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, per la seva part, va anunciar mobilitzacions. «No podem permetre que es carreguin la classe mitjana», va emfatitzar.
