El cap de Govern va desmentir ahir a la premsa les informacions publicades per un mitjà de comunicació espanyol en les que se l’acusava d’haver contradir el codi deontològic del Col·legi d’Arquitectes en cobrar més de 300.000 euros de la família Cierco per la construcció de l’edifici Calam mentre ostentava el càrrec de cònsol major d’Escaldes.
Els fets haurien sortit a la llum arran d’un informe d’auditoria fet per PriceWaterhouseCoopers, inclòs al sumari del cas que investiga les activitats de BPA. Segons explica el rotatiu, tot i que aquesta feina «no suposaria cap fet delictiu», si que contradiria el codi deontològic esmentat, concretament l’article 15.6, que especifica que un cònsol major no pot exercir durant el seu mandat, tot i que la disposició transitòria primera del mateix codi afirma que «els col∙legiats que actualment es trobin en les situacions d’incompatibilitat descrites als articles 15.5, i 15.6 no es veuran afectats per les limitacions que aquests articles disposin fins que no s’esgoti la seva legislatura», precisament la situació en la que es trobava Martí en aquell moment. Així doncs, el cap de Govern va negar que la construcció d’aquest edifici «hagi contradit cap norma del codi deontològic vigent en aquell moment», al març del 2009, i va afegir que «quan va ser escollit cap de Govern va deixar d’exercir» i que ha refusat «moltes feines des de llavors» per «treballar per al país».
PS / El Partit Socialdemòcrata va emetre ahir un comunicat en el que va expressar «la seva preocupació» pels «dubtes que genera aquesta tasca externa al comú», i va explicar que «hi ha la previsió de demanar més dades sobre aquest assumpte, ja sigui a la corporació o en seu parlamentària».
Segons el comunicat, cal tenir en compte que aquest immoble «està situat a Escaldes, pel que part dels permisos per a la seva construcció van ser atorgats pel mateix comú escaldenc», i també es posa en entredit la suma de diners ja que «es tracta d’una xifra d’honoraris molt elevada tenint en compte, a més, que es tractaria d’una tasca que va compatibilitzar amb el seu càrrec com a cònsol major, que ocupava des de l’any 2004». A més, el PS afegeix que a banda de les incongruències «tan a nivell ètic com de responsabilitats», es podria haver incomplert «l’article 391 del Codi Penal, que es refereix a la intromissió d’interessos privats en la funció pública».
