El Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats ha modificat el Decret de prevenció, detecció i tractament de l’assetjament en l’àmbit escolar als centres educatius amb l’objectiu d’afavorir la detecció precoç d’aquestes situacions. En aquest sentit, el nou text, que s’ha treballat amb representants dels tres sistemes educatius, crea un capítol nou per al tractament de les sospites de situacions d’assetjament escolar com a aspecte clau en la detecció primerenca. En la roda de premsa, la directora del Departament d’Inspecció, qualitat educativa i recursos humans, Eugènia Duró, ha incidit en que les dades mostren que durant el curs 2023-24 es van registrar 37 cassos d’assetjament.
Per la seva part, el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina, ha indicat que “les situacions els vuit últims anys, quan es va aprovar el darrer decret, han canviat i també el seu abast. Per aquest motiu hem cregut convenient modernitzar i actualitzar la normativa als canvis socials, econòmics i tecnològics”, en referència al decret contra l’assetjament escolar que datava del 2019. Actualment, el decret contempla que davant diferents indicis d’una situació compatible amb l’assetjament, el centre pugui notificar aquesta al responsable del sistema educatiu concernit i a l’àrea d’inspecció del ministeri, mentre que, al mateix temps, la direcció convocarà un equip de valoració per analitzar els indicis.
El procediment a seguir un cop està activada la sospita d’assetjament és que el centre presenti, en un termini de 15 dies, un informe amb les conclusions extretes del cas en qüestió. Si aquest no es confirma, es procedeix a arxivar-lo, mentre que si es confirma el cas es determinarà un pla d’intervenció al centre educatiu, de la mateixa manera que s’obrirà un expedient per part de l’àrea d’inspecció educativa del Ministeri.
En la modernització del decret s’ha modificat també la definició d’assetjament per adequar-se al context escolar i social, en el qual s’incorporen l’assetjament social i el sexual, que fins al moment no es contemplaven en la normativa actual. A més, en aquesta modificació es recullen noves tipologies d’alumnes involucrats en aquest tipus de cassos: alumnes que ajuden, alumnes que reforcen, alumnes no participants i alumnes que defensen.
Decret contra l’absentisme
Respecte al que fa al decret contra l’absentisme, Bardina ha explicat que fins ara hi havia situacions com l’assistència a sessions amb logopedes, fisioterapeutes, o psicòlegs que es comptaven com absències injustificades, però ara aquestes han passat a ser-hi justificades, ja que, segons ha explicat el secretari d’Estat, aquest tipus d’activitat són un complement a les escoles afavorint de manera paral·lela l’aprenentatge dels alumnes. En aquest mateix sentit, s’ha apuntalat que en el cas del programa ‘Esport Estudi’ no es valori com a absentisme escolar, donat que aquestes hores que s’inverteixen en el programa es recuperin durant la jornada acadèmica.
Finalment, Duró ha remarcat en la roda de premsa que pel que fa l’absentisme, tenint en compte les anteriors casuístiques, s’havien registrat fins a 65 casos en el curs passat. A aquestes xifres, Duró i Bardina han esmentat que esperen que aquestes dades disminueixin amb la modernització del decret.
