El membre i jurista de l’entitat catalana Drets –que lluita contra la catalanofòbia–, Agustí Carles, va insinuar dimarts davant la comissió que investiga l’Operació Catalunya al Parlament del país veí que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va pressionar al cap de l’Executiu, Toni Martí, perquè intervingués Banca Privada d’Andorra (BPA) durant la visita que el polític del Partit Popular va fer al Principat el gener del 2015, dos mesos abans de la nota del FinCEN que va acabar amb la nacionalització del banc.
El representant de Drets, que juntament amb l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) ha interposat una querella al Principat contra diversos representants dels cossos de seguretat espanyols per «coaccions, xantatge i extorsió» a ciutadans andorrans, va realitzar un exhaustiu repàs cronològic dels fets que formen part, al seu entendre, de la trama secreta espanyola per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents de partits catalans independentistes amb l’objectiu de parar el procés sobiranista que es coneix com Operació Catalunya i que hauria acabat esquitxant Andorra.
La coincidència de dates / Les dates, va assegurar Carles, «són importants» per pensar que hi ha una interrelació entre la visita del president espanyol i la intervenció de BPA. Pel jurista català no hi ha dubte que el Govern de l’estat veí tenia coneixement de la trama que s’estava duent a terme i hi va participar perquè «està clar que quatre policies no podien tancar un banc».En aquest sentit, Carles va recordar que «Rajoy va pujar amb l’excusa de firmar un CDI [Conveni per evitar la Doble Imposició] que l’acaba signant el senyor Montoro i el senyor Cinca». Per tant, «imaginem que durant la visita també es parla tant de BPA com de Banco Madrid».
Així mateix, el jurista va indicar que la nota del FinCEN alertava d’uns possibles casos de blanqueig que calia investigar «però tothom ja va estar d’acord en què calia intervenir el banc». I va afegir que «els dos bancs [BPA i Banco Madrid] van acabar morint com deia Barroso», fent referència a les amenaces denunciades per l’accionista majoritari Higni Cierco davant la batlle l’agost passat segons les quals l’agregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, i l’excap del departament d’Afers Interns de la Policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas, van afirmar que «el banc morirà» si el banquer no facilitava la informació que se li demanava sobre Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.
En la mateixa línia, l’expert en dret va insinuar que l’Estat espanyol va reunir informació sobre clients de BPA relacionats amb el blanqueig de capital per alertar els Estats Units de presumptes males pràctiques i que, de confirmar-se aquesta hipòtesis, haurien acabat amb el Notice del març del 2015 per part del FinCEN. Concretament, es va referir el cas Emperador, relacionat amb l’empresari Gao Ping, i l’Operació Clotilde. «Tot això és un afany d’informació que envien als Estats Units perquè s’adonin que el banc té tots aquests moviments», va sentenciar.
El paper d’Andorra / Segons el compareixent al Parlament català –que anava acompanyat de la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella, el president de Drets, Sergi Blázquez, i el lletrat andorrà i membre de IDHA, Alfons Clavera– a Andorra és «on passen els fets més greus i més concretats de l’Operació Catalunya». Per aquest motiu, els dos ens entenen que les accions judicials s’han de portar a terme en un inici al Principat però no descarten interposar una querella també a l’Audiència Nacional a mesura que la investigació permeti concretar els fets a Espanya.
Els noms clau / Hi ha diversos noms relacionats amb la Policia Nacional espanyola i amb el Partit Popular que apareixen diverses vegades en el relat cronològics dels fets que se sospita que formen part de la trama per frenar la independència de Catalunya. A més dels ja citats, també destaquen el director del gabinet de la Presidència del Govern espanyol, Jorge Moragas, el comissari José Villarejo i l’exministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz.
Segons Carles, tots formarien part de la trama per aconseguir informació de polítics independentistes d’una manera il·legal. Com que els procediments no podien ser coneguts, va apuntar el jurista, no podien utilitzar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i decideixen crear un organisme anomenat DAO (Direcció Adjunta Operativa de la policia espanyola) «per posar en marxa, presumptament, tot tipus d’investigacions al marge de la llei». En aquest sentit, el compareixent va recordar que «els tractats internacionals amb Andorra deien que per demanar informació d’algú calia un delicte i l’evasió fiscal no estava tipificat com a tal al Principat». Per això, agregava, «es posa en marxa una manera il·legítima de buscar la informació».
