La construcció de grans centres comercials i la política migratòria del país han protagonitzat part del debat d’aquest dijous al Consell General. El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha reclamat aclariments sobre el procés d’autorització d’aquests projectes i ha advertit del seu impacte laboral i demogràfic, mentre que el Govern ha defensat que existeix una planificació clara en matèria d’immigració, tot i que ha de mantenir un cert marge d’adaptació.
Escalé ha recordat que actualment hi ha tres grans centres comercials en construcció, situats a la Margineda, a l’avinguda Tarragona i a la zona del Fener. Segons el parlamentari, la dimensió d’aquests projectes és considerable i, en conjunt, superen els 100.000 metres quadrats de superfície comercial. Aquesta magnitud, ha advertit, podria requerir més d’un miler de treballadors per al seu funcionament, fet que pot incrementar la pressió demogràfica en un país que ha crescut en uns 8.000 habitants en tres anys.
El dirigent de Concòrdia ha posat el focus en el procediment administratiu previst a la Llei del comerç, que estableix que els grans establiments necessiten una autorització prèvia obligatòria del Govern. Escalé ha manifestat dubtes sobre si aquest requisit es va aplicar en tots els projectes i ha demanat explicacions a l’Executiu.
La ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné, ha indicat que durant l’actual legislatura s’ha concedit aquest permís en el cas del centre comercial de la Margineda, sense poder concretar la situació dels altres dos projectes. Durant el debat, també ha assenyalat que les decisions urbanístiques tenen una relació directa amb la planificació comunal i ha apuntat que el comú d’Andorra la Vella podria haver limitat aquests usos en el seu planejament urbanístic. Escalé ha replicat que modificar les normes urbanístiques després d’una sol·licitud formal seria contrari a dret.
La discussió ha derivat cap al model de creixement demogràfic del país. Escalé ha defensat la necessitat d’establir un límit al creixement de la població, considerant que continuar amb el ritme actual pot incrementar la pressió sobre els serveis públics. Segons ha argumentat, el país hauria d’aspirar a estabilitzar la població en els pròxims anys i ha apuntat que, si la seva formació governés, faria públiques les quotes migratòries amb diversos anys d’antelació per oferir previsibilitat als actors econòmics.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha replicat que l’executiu sí que disposa d’una planificació en matèria migratòria i que el fet de no poder fixar encara les quotes exactes de determinats anys no implica manca d’estratègia. Ha explicat que el model de país pel qual aposta el Govern passa per una economia amb més valor afegit, amb sectors diversificats i menys dependents de mà d’obra.
Tot i això, Espot ha reconegut que l’estructura econòmica actual del país continua basada en activitats que necessiten un volum important de treballadors. Per aquest motiu ha defensat que el Govern ha de trobar “un punt d’equilibri” entre les necessitats del teixit econòmic i la transformació progressiva del model productiu.
En aquest sentit, ha apuntat que l’objectiu és reduir gradualment el ritme de creixement demogràfic. Si en els darrers anys l’augment de població s’ha situat al voltant del 4% anual, l’executiu considera que un increment proper al 2% seria més assumible, amb la perspectiva d’arribar en el futur a increments encara més moderats.
Finalment, el debat també ha inclòs discrepàncies entre grups parlamentaris sobre els residents passius. Escalé ha considerat que ampliar aquestes autoritzacions en el context actual no és adequat, mentre que la presidenta del grup d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha defensat que reduir-les és un error perquè aporten activitat econòmica i no generen pressió directa sobre el mercat del lloguer.
Espot ha conclòs que, tot i els reptes derivats del creixement poblacional, els serveis públics del país continuen mantenint un nivell de qualitat elevat, malgrat que alguns àmbits requereixen millores.
