El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat aquest dilluns dues propostes de modificació legislativa en una roda de premsa a càrrec del president del grup, Cerni Escalé, i la presidenta suplent, Núria Segués. Les iniciatives, que ja han estat entrades a tràmit legislatiu, afecten la Llei d’estabilitat i sostenibilitat pressupostària i la Llei qualificada del Codi Penal. Escalé ha detallat la primera proposta, centrada en la reforma de la coneguda com a ‘regla d’or’, la qual regula la sostenibilitat de les finances públiques. Segons ha explicat, el Govern ha incomplert la llei els darrers dos exercicis, vulnerant dos dels criteris que estableix.
El primer fa referència al fet que la imposició directa no pot superar el 40% dels ingressos totals. Escalé ha assenyalat que la recaptació dels impostos directes ha augmentat significativament i que “actualment representa més del 40% dels ingressos del Govern”, una situació que, segons ha apuntalat, contradiu la llei d’estabilitat pressupostària. En aquest sentit, ha defensat que l’article 20 de la norma ha perdut sentit i ha proposat una revisió a mig termini per limitar bonificacions i exempcions excessives en l’impost de societats i en l’IRPF. “Els tipus s’han de mantenir, però no pot ser que hi hagi empreses que acabin pagant entre un 3% i un 6%”, ha remarcat.
El segon incompliment afecta l’article 16, relatiu a la despesa de funcionament, el qual estableix que aquesta no pot créixer per sobre de l’augment de la riquesa total del país. Escalé ha denunciat que el Govern ha incrementat la despesa de funcionament per damunt del creixement del PIB, vulnerant així el principi de sostenibilitat financera. En aquest sentit, ha proposat que la llei estableixi que la despesa de funcionament no pugui augmentar més que el PIB i que no superi el 80% de la despesa total de l’Executiu, excepte en situacions extraordinàries.
Escalé ha atribuït l’increment a una manca de planificació de recursos humans i a una duplicació institucional “desmesurada”, amb la creació de 13 organismes, instituts i agències que se solapen en funcions amb l’Administració general —com l’Institut de la Dona, l’Institut de l’Habitatge o l’Agència de Ciberseguretat—. A més, ha qüestionat els augments salarials del Govern, els quals considera desproporcionats en relació amb el sector privat: “Els salaris públics han de ser competitius, però no entenem que puguin augmentar un 10%”, ha ponderat. En aquest sentit, ha lamentat que “s’ha perdut el sentit de l’escala i les institucions públiques s’han patrimonialitzat massa poc”.
Reforma del Codi Penal per reforçar la llibertat sexual
Per la seva banda, Segués ha presentat la segona proposició de llei, la qual modifica la Llei qualificada del Codi Penal amb l’objectiu de reforçar la llibertat sexual i protegir especialment infants i adolescents. Segons ha explicat, la iniciativa respon a la necessitat “d’adaptar el marc legal andorrà als estàndards internacionals” i de donar una resposta “més clara i justa” davant l’augment de casos de violència sexual. La reforma segueix les recomanacions del Conveni d’Istanbul i la Convenció dels drets dels infants.
Entre els principals canvis, el text introdueix una nova definició de consentiment sexual, que estableix que només hi ha consentiment “quan la persona manifesta de manera lliure i expressa el seu desig de participar en una relació sexual”. També preveu la creació d’un capítol específic sobre agressions sexuals a menors, amb tipificacions més precises i penes més elevades. A més, incorpora agreujants específics per als casos en què l’agressor tingui una relació d’autoritat o dependència amb la víctima.
Una de les modificacions més destacades és l’augment de l’edat de consentiment sexual dels 14 als 16 anys, mesura que, segons Segués, “respon a la necessitat de protegir millor els menors i d’alinear Andorra amb la majoria de països europeus”. La proposició contempla excepcions per evitar criminalitzar relacions entre adolescents, sempre que la diferència d’edat no sigui igual o superior als dos anys. El text també eleva a 18 anys l’edat mínima en els delictes relacionats amb la prostitució i el proxenetisme, i amplia la llista d’agreujants en casos en què la víctima sigui especialment vulnerable.
